La relliscada
Pluja d’idees per a la ‘kale borroka’
La capacitat de la ultradreta de cridar l’atenció queda magnificada per la melindrosa reacció dels seus contraris
Preocupa que la turba ultradretana s’hagi de quedar sense idees en el seu aldarull temàtic de carrer. Que el gener es fa molt llarg, sense dies especials que inspirin noves accions de kale borroka, i el febrer aquest any a sobre és de traspàs, un dia extra de sanchisme sense moure un dit. Si el Nadal el celebren penjant d’un semàfor i apallissant en efígie el president del Govern, ¿amb què ens pensen sorprendre per Setmana Santa? Perquè una crucifixió resultaria molt previsible i, tot i que és el mínim que s’ha de merèixer Pedro Sánchez segons l’opinió dels convocants, els bisbes poden molestar-se i el públic avorrir-se i acabar preferint anar-se’n a casa amb la batamanta i la copa de Soberano, abans que quedar-se a la rúe sota zero defensant la unitat nacional
Ha de ser dur estar en la comissió de festejos de l’Espanya violenta que matina, i tenir ja ratllades de la llista les idees més engrescadores: cremar fotos de Sánchez, eixam de nines inflables amb el nom de les ministres, vint maneres de nuar-te la rojigualda, parada de "m’agrada la fruita", concurs de rimes amb perrosanxe i Txapote, treure la pistola de l’avi, pinyata per linxar, anar tots de negre, anar tots de blanc, la nit per entretenir-se amb les papereres, insulta el policia, junts contra la Xina, resant el rosari contra l’amnistia, fachalecos i fúria, avui convidats, de luxe: els seguidors del futbol… Aposto que demà surten amb mitja tona de carbó comprada amb un altre micromecenatge per dipositar davant la seu del PSOE de Madrid assetjada des de fa mesos, perquè el líder de l’Executiu s’ha portat fatal aquest any..
Pluja d’idees per a la ‘kale borroka’ /
La kale borroka d’ultradretes ha volgut distingir-se de l’original soferta durant anys al nord del país per la varietat i la creativitat de les seves propostes. En aquella es creuava un cotxe, es cremava un contenidor, es llançaven objectes, s’esperava la policia i a córrer. Sempre el mateix, zero innovació. Un tedi quan et trobaves amb la bronca a la sortida de l’escola d’idiomes, del cine o passava sota de casa. No et paraves ni a mirar, només escapaves en direcció contrària. Llavors no es perdonava la vida als participants sota la premissa de la llibertat d’expressió ni se’ls immortalitzava en vídeos curts perquè no existien les xarxes socials. No hi havia codi indumentari ("venim de vestit fosc perquè Espanya es trenca", "vaig de torero perquè soc espanyol") tret d’apujar el mocador per tapar-se la cara, cosa que ara no resulta necessària. No hi havia espectacle. Aquella poca gràcia de kale borroka es va mantenir durant anys sense necessitat de reciclar-se ni d’innovar en les convocatòries, potser pel pes de la ideologia. La d’ara pateix un desgast des que va començar a l’octubre, una minva de participants més que evident que està sent suplerta per la imaginació dels organitzadors ultres. Només van ser tres-cents la nit de Cap d’Any, però amb el seu ninot de Sánchez apallissat han aconseguit fer-se un lloc en l’actualitat dominada pel vestit aquàtic de Cristina Pedroche.
S’ha d’ aplaudir la seva capacitat de cridar l’atenció, magnificada per la melindrosa reacció dels seus contraris. Si no se’ls acut res de bo per a un divertit Carnaval feixista poden anar directament a l’enterrament d’una sardina amb la cara de Puigdemont i segur que una altra vegada ho peten.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
