Xenofòbia a la catalana

Tot i que molts altres neguen ser racistes, afirmen, com fa el tuitaire Lluís Areny, que en el seu compte de X s’identifica com a partidari d’Aliança Catalana, que "cada territori té un grup de persones amb una cultura i ètnia autòctona, que en el cas de Catalunya és la catalana", però que, "desgraciadament, cada vegada som menys", conclou.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les xarxes socials no reflecteixen les inquietuds del conjunt de la societat, però sí que són el termòmetre per mesurar algunes tendències, i és evident que, superada l’etapa del procés, la qüestió de la immigració està tornant al primer pla del debat i pot convertir-se en un dels temes estrella en les pròximes eleccions catalanes. A principis d’aquest segle, la desapareguda Plataforma per Catalunya va aconseguir obtenir representació a desenes de municipis, amb Vic com a centre neuràlgic. El 2010, es va quedar a prop d’entrar al Parlament, però la formació ultradretana va acabar escindint-se entre els sectors espanyolistes, que van entrar a Vox, i els independentistes, llavors en auge, que van fundar diverses plataformes identitaristes. En les últimes eleccions municipals, l’èxit aconseguit per Sílvia Orriols amb Aliança Catalana (AC), aconseguint l’alcaldia de Ripoll, encarna aquesta nova línia ideològica dins del sobiranisme, amb un discurs antiimmigració, particularment islamòfob, molt radical. Hi ha una enorme inquietud perquè aquest nou partit pugui obrir un esvoranc que fragmenti encara més un vot separatista en declivi.

Evidentment, moltes de les idees d’AC són intercanviables amb Vox, com ho demostra que el seu vicepresident i eurodiputat Jorge Buxadé hagi reaccionat de la mateixa manera davant els naixements dels primers catalans, al·ludint a la "distopia globalista". Per desgràcia, el discurs antiimmigració és una pulsió que està guanyant una altra vegada força a molts països europeus, i que tindrà probablement més pes a la pròxima Eurocambra. Fa temps que ja no es presenta des del racisme i la xenofòbia descarada, sinó vestit amb les robes de la teoria del gran reemplaçament. Es tracta de la denúncia d’una conspiració de les elits econòmiques i polítiques mundials per minoritzar la població europea nativa, substituint-la per immigrants. En cada lloc s’adapta a les tensions locals, i a Catalunya, en competència amb el nacionalisme espanyol de Vox, l’accent es posa en la defensa de "la indústria, la família i la llengua" (sempre en perill d’extinció, tot i que mai hi hagi hagut en la història tants catalanoparlants), així com en la denúncia de la immigració com una arma de desnacionalització que des de Madrid s’afavoreix per desfer la identitat catalana.