El polvorí del mar Roig
Els barcos són els àngels de la guarda de la prosperitat. Per les seves venes circula el comerç marítim internacional, activitat nuclear per al desenvolupament de l’activitat econòmica. Qualsevol alteració en la seva navegació segura i en les rutes marítimes pot desestabilitzar els fluxos globals i, a més, alterar el tauler de la geopolítica mundial. En aquesta línia cal emmarcar l’incert i preocupant escenari que des del novembre passat es dona al mar Roig, la via naval més curta i ràpida que connecta Europa i Àsia. Per les seves aigües viatja el 12% de tot el comerç marítim mundial i el 30% del trànsit de contenidors, inclosos 9 milions de barrils de petroli cada dia.
Els rebels houthis del Iemen, avalats per l’Iran i en protesta per la guerra d’Israel contra Hamàs a Gaza, han atacat una vintena de barcos que navegaven al mar Roig, on l’Iran també ha desplaçat una fragata. Han forçat així les navilieres més grans, Maersk i Hapag-Lloyd, a suspendre el trànsit de barcos a través del canal de Suez sine die. El conflicte ja té una incidència directa en l’encariment del transport marítim, que pot anar a més, i amenaça també els preus del petroli. En cas d’agreujar-se, no és descartable que interrompi les cadenes de subministrament internacionals, que ja van ser molt castigades durant la pandèmia.
Davant aquest escenari i per evitar que el mar Roig es converteixi en un polvorí, les grans potències internacionals haurien d’elevar la seva presència naval a la zona de manera coordinada i garantir l’existència d’un corredor segur que permeti la navegació marítima. A més, haurien de redoblar els seus esforços diplomàtics perquè països com l’Aràbia Saudita i Egipte s’afegeixin a la pacificació d’aquest estratègic enclavament. Aconseguir que els houthis suspenguin els atacs requerirà un esforç més herculi i complex, inclòs el vessant amb l’Iran, però sempre serà millor que recórrer a la confrontació directa a la zona.
