Adeu a les festes

Ara que he anomenat el tió, aquests dies he pogut veure que ha despertat molt interès entre la colònia estrangera que viu a Catalunya i, el que és més estrany, entre espanyols de fora de Catalunya que, com si fos un invent d’ahir, han descobert aquesta antiga tradició nostra. ¡Que malament que ens venem els catalans fora del nostre territori! Aquests dies he vist alguns vídeos i notícies respecte a això. En general no m’han agradat gaire perquè en gairebé tots es parla del tió en un to de conya; vull dir, si bé és una tradició simple i molt innocent, no deixa de ser part del nostre patrimoni tradicional i veure com es riuen d’un tronc que caga regals, doncs no és seriós. Tot i que reconec que el procediment de fer cagar un tronc dona per a molta conya; que un nen clavi cops de pal a un tronc perquè deixi anar regals és, en principi, una mica bèstia, però són tradicions que provenen del món rural i tenen l’encant de ser molt antigues. En temps de Pares Noels amb molt màrqueting a sobre i de Reis amb carrosses plenes de brilli-brilli, una mica d’austeritat catalana no va gens malament.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ara ens queda deixar anar el llast de tant greix i tant sucre engolit aquests dies. Els gimnasos tornaran a omplir-se per uns dies de gent amb ganes de ser una altra persona i sense poder deixar anar toxines a les dutxes del gimnàs, una situació que té molt enutjat el sector. A partir de demà dilluns es tornaran a reprendre les dietes abandonades 100 vegades amb l’afany que ens tornin a entrar les faldilles i els pantalons, que són els primers delators que el nostre sacsó ha tornat.

Els desitjo, amics lectors, un saludable i plujós 2024.