L’Àfrica vota malgrat tot
¿Prevaldran democràcies febles o estem davant una tornada als anys 70? Trenta eleccions entre el 2023 i el 2024 semblen decantar la balança a favor de la democràcia, per molt insatisfactòria que resulti
Disset estats africans tenen previstes eleccions durant aquest any. Un terç dels 54 que formen un continent en què viuen avui gairebé 1.500 milions d’habitants i que arribarà als 2.500 milions a mitjans de segle. La notícia hauria de tenir cert relleu, sobretot per als europeus, ja que ens separen només 14,4 quilòmetres d’aquest continent. No obstant, el Google notícies en castellà està molt més pendent de les conseqüències que tindrà per als clubs de La Lliga la pròxima Copa Àfrica de futbol que d’aquests comicis. No és cap novetat. Els països africans només arriben a un dia de notorietat quan els militars donen un cop, per desplaçar un dels seus o per posar fi a fràgils democràcies. Aquest silenci informatiu sobre la vida política dels africans –com si Àfrica i eleccions constituïssin un oxímoron–, que ja va marcar els 13 comicis del 2023, va tornar a enfosquir les eleccions que la República Democràtica del Congo va celebrar a finals de l’any passat.
Minerals estratègics
En el cas de l’antic Congo belga, sorprèn més encara el desinterès. Si el seu mòbil, el seu ordinador i el seu GPS funcionen amb coltan procedent d’Austràlia o el Brasil, és perquè la guerra que persisteix a l’est del Congo no ha permès exportar aquest mineral durant els últims anys. No obstant, si el Congo no troba la pau i l’estabilitat, el futur d’aquests tres gadgets està compromès, perquè el país centreafricà compta amb el 80% de les reserves de coltan. El mateix es podria dir del cobalt, tan important per a l’aviació o el tractament de molts càncers. ¿Com pot ser que no ens interessi el que passa al Congo? Amb els seus 100 milions d’habitants i una capital, Kinshasa, de 20 milions cridada a tenir-ne 35 a mitjans de segle. Una bomba demogràfica, si el país se’n va en orris. Ens hauria d’interessar l’estabilitat d’un país que ja no podem comprar i explotar a rampells, com va fer Leopold II de Bèlgica (tallant-los les mans als que es negaven a recollir cautxú). ¿Preferim que regeixi una democràcia, tot i que sigui imperfecta, o que el Congo torni a ser el cor de les tenebres al qual ens va portar Joseph Conrad?
Notícies relacionadesLa victòria electoral de Félix Tshisekedi ha quedat entelada per denúncies de frau, però el país ha sigut capaç de celebrar successius comicis, amb alternança inclosa. Enrere semblen quedar gairebé tres dècades de dictadura de Mobutu, que va embogir com el personatge de Conrad fins a nomenar-se mariscal. Alguns observadors afirmen que els països africans on les eleccions semblen consolidades, com el Senegal, Sud-àfrica i Ghana, són l’excepció. Apunten a un contagi colpista que tindria les seves causes en la pobresa, la desigualtat extrema, la corrupció, i la intervenció estrangera (amb la milícia Wagner, Vladímir Putin ha recolzat cops militars a diversos països del Sahel). ¿Prevaldran democràcies febles o estem davant una tornada als anys 70? Trenta eleccions entre el 2023 i el 2024 semblen decantar la balança a favor de la democràcia, per molt insatisfactòria que resulti (el 60% dels congolesos viuen per sota del llindar de pobresa). No obstant, la xifra és enganyosa, ja que té en compte eleccions restrictives, que només serveixen per legitimar el poder, com les presidencials egípcies guanyades per Al-Sisi amb el 89,6% dels vots a finals de l’any passat.
L’Àfrica es troba en una segona transició marcada per l’explosió demogràfica i urbana, una particular vulnerabilitat davant el canvi climàtic, i la seva entrada accelerada al món digital. Com va escriure René Dumont fa 60 anys, la descolonització dels anys 60 va arrencar malament. Es referia, sobretot, a les antigues colònies franceses. Les mateixes on avui la democràcia sembla tenir més dificultats. A Mali, el Níger, Burkina Faso, Gabon, tots aquests francòfons, els militars han pres el poder recentment. A finals del 2024 tindrem més dades per saber si aquesta nova transició comença millor. Veurem si els africans creuen que la democràcia és el pitjor sistema de govern a excepció de tots els altres, o si opten per règims autoritaris a què ni Rússia ni la Xina fan fàstics per augmentar la seva influència en el continent.
