Abandonar el carril
Em vaig aturar davant l’aparador d’una botiga on hi havia un maniquí dels anomenats intel·ligents. Portava una jaqueta negra, de drap, que em va agradar bastant. Els sensors del maniquí van llegir el meu gest, ho van comunicar a la central i immediatament vaig rebre un missatge al mòbil. Me l’oferien amb un 10% de descompte sobre el preu de l’etiqueta, tot i que podia pagar-la a terminis, sense recàrrec. Hi vaig entrar amb idea de comprar-me-la i de passada em vaig emprovar uns pantalons davant un mirall també intel·ligent. El cas és que vaig rebre de seguida un whatsap amb la meva foto i el cert és que semblaven quedar-me bé. Vaig decidir emportar-me’ls, a més de la jaqueta.
Parlo una mica a cegues de les coses que m’agraden o deixen d’agradar-me. La veritat és que no les distingeixo, però el meu mòbil sí. El meu mòbil sap en cada moment el que em convé en funció, crec, d’on dipositi la vista o m’aturi. Fa poc vaig comentar amb una cambrera que el cafè que m’acabava de servir estava bo, perquè el vaig gaudir, tot i que sense exagerar: hi havia en la meva intervenció una mica de cortesia, ja que m’havia atès amb sol·licitud, malgrat que el local era ple. Al cap de poques hores, al supermercat, em va entrar una alarma per avisar-me que em trobava exactament a 10 metres de la marca de cafè que m’havien servit al matí. "Acabat de moldre per a vostè", deia la llegenda de l’envàs. Me’l vaig emportar, és clar, per educació. El tinc a la cuina, sense obrir, perquè acostumo a esmorzar fora de casa.
En la plataforma de televisió a la qual estic subscrit hi ha un apartat en el qual posa "Per a tu". És una col·lecció de pel·lícules que se suposa que m’agrada perquè ja n’he vist d’altres amb un argument semblant o punts de vista semblants. Al principi creia que m’havien agafat el gust, però ja em vaig adonant que me l’estan creant, una mica perquè ells, siguin els que siguin, són llestos, i una altra mica per mandra meva, o per la meva por d’abandonar el carril. Els algoritmes, en fi, han construït, a partir del meu jo original, un altre jo que es va allunyant insensiblement de l’anterior. De vegades el recordo a ell i com d’aficionat era a l’aventura, a provar coses noves, a equivocar-se, en fi, i em fa una mica de por esbrinar d’on vinc. No sé com no he acabat a la presó.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
