El respecte a les majories

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

12 de gener del 2024. 00:56

0 Comentaris

SARA GONZÁLEZ

La democràcia liberal es basa en un sistema de contrapesos institucionals que ha d’assegurar el respecte dels drets de les minories. És imprescindible. Però la hiperfragmentació política derivada de la digitalització ens posa també davant el repte de respectar les majories. Pedro Sánchez ha mirat d’obligar-nos a oblidar que el grup majoritari de les cambres espanyoles és el del PP. La seva majoria d’investidura és legítima, però no és només seva com els de Puigdemont li han recordat de primer moment. Junts està alliberant en aquesta batalla tots els fantasmes dels seus militants procedents de la JNC que van patir el trauma del Pacte del Majestic en el qual Pujol va pretendre fer passar per la pedra Aznar ("l’adreçador" va ser la seva expressió literal) i va acabar renunciant a reformar l’Estatut per aconseguir els vots d’Alberto Fernández Díaz. En aquella militància, la permanent destra escocesa del pujolisme va alimentar la desconfiança que en última instància va portar al procés. Puigdemont ha tornat a la taula negociadora, però viu en el recel permanent que el porta a menysprear la majoria amb la qual pretén pactar. Junts té 7 diputats al Congrés, no governa a la Generalitat, al Parlament és el tercer grup i no lidera l’ajuntament de cap capital. Lògicament, en virtut de les regles de la democràcia liberal, els decrets que faci el PSOE no poden ser els mateixos que si tingués majoria absoluta però tampoc poden estar redactats com si la majoria absoluta fos la de Junts. L’altivesa de la seva portaveu, obsessionada per caricaturitzar Esquerra, que és com caricaturitzar Pujol en persona, només s’explica per aquests fantasmes del passat. Després de passar per l’adreçador de Zapatero, Mas es va quedar sense el Govern. I va crear el procés. I es va apartar per deixar el barco en mans de Puigdemont. I Sánchez ens ha intentat fer creure que el món començava amb ell. Però, no. L’adamisme és només una declinació del populisme. I en aquest bassal ens trobem.