Tripis artístics
Un Van Gogh de 5 metres
Els museus tenen un nou rival, l’experiència immersiva
En un dels seus assajos erudits, l’historiador Marc Fumaroli deia que les marquesines dels autobusos s’han convertit en un exemple per als museus. Espais de vidre transparent, discrets, que t’aixopluguen i alhora et conviden a mirar allò que exhibeixen: publicitat. En el fons, Fumaroli tocava el voraviu de l’art en l’era digital: ¿com han de ser els museus d’avui? Fa dècades que les grans institucions proven d’adaptar-se als nous temps amb idees innovadores. Hi va haver una època que es definien com les noves catedrals, i anaves al Guggenheim de Bilbao per perdre’t dins una escultura de Richard Serra. La Tate Modern de Londres va obrir la gran sala Turbine perquè artistes com Olafur Eliasson i Tacita Dean hi fessin una instal·lació monumental, i mentrestant les apostes pels clàssics continuen sent un èxit, com l’antològica de Vermeer a Amsterdam, el 2023, i el duet Miró-Picasso ara mateix a Barcelona.
Aquestes propostes atreien els amants de l’art, però alhora miraven de convèncer els que viuen per les modes i no es volen avorrir mirant quadres i escultures durant hores. La conseqüència de tot allò va ser la creació d’una lliga de celebritats –amb figures com Jeff Koons, Takashi Murakami i Banksy– que, afegida a la força visual que donen les xarxes socials, ha acabat de capgirar el panorama. Només cal fer una visita al nou Museu Modern Contemporani, més conegut com a Moco (amb perdó) per entendre aquests canvis, a quatre passes del Picasso.
Ara, a més, els museus tenen un rival que vol portar l’art a un altre nivell: l’experiència immersiva. Entenc que té un sentit quan es tracta d’art digital creat expressament, amb combinacions de colors i formes lisèrgiques –un tripi inofensiu–, però m’inquieta quan es tracta de magnificar l’obra de Van Gogh, Frida Kahlo o Gustav Klimt. Els entusiastes et diuen que és una sensació única i sovint fan servir la mateixa expressió: "És com entrar dins el quadre". Però allò que veuen no és art, ni tan sols és la realitat augmentada. Potser el següent pas, diria Fumaroli, és que la Gioconda els parli en plena immersió i els vengui un xampú. Anticaspa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
