Treu-me el multireincident
Sé que també són immigrants els que netegen casa meva, cuiden els meus pares i als que exploto al meu negoci, però aquests són els bons
Sí, treu-me’l de sobre. Sempre que sigui immigrant, per descomptat. Treu-me’l, retorna’l. ¿On? Doncs al seu país, és clar. I, en un acte de magnanimitat, el tornarem amb avió. No farà falta que torni a jugar-se la vida en una pastera. Aquí som bones persones. Massa, per això venen i ens roben el que és nostre. ¿A qui se li acut infectar els nostres dominis? I tu no em vinguis amb defenses ni arengues. Estic fart de tant bonisme.
Sí, és clar, ja sé que també són immigrants els que netegen casa meva, els que cuiden els meus pares i aquells a qui exploto al meu negoci, però aquests són els bons. Submisos i calladets. Com els esclaus dels avantpassats. Ai, quins temps. Els obedients poden quedar-se, però és important que tinguin molt present els seus límits. Que sàpiguen que aquí no són com nosaltres. Que encara hi ha classes. I races i accents i costums... Si es porten malament, fora. Aquí, els únics que podem robar de forma continuada som els de casa. Si no ens enxampen, és clar. Tot i que, per sort, nosaltres gaudim d’algunes ajudes de la justícia. Com ha de ser.
Notícies relacionadesEl que deia, ¡fora els multireincidents immigrants! S’ha de repetir alt i clar. Que els titulars també recullin la nostra proposta. Que la idea cali als carrers. I que callin ja els que protesten amb els seus laments de beata. ¿Que no és possible? ¿Que ha d’ordenar-ho un jutge i és necessari un acord entre països? ¿Que si penso en els empadronats o en els que vaguen sense papers? A veure, és que no t’assabentes de res. ¿Creus que a mi m’importa aquesta xusma? Jo no estic pels detalls, menys encara per la realitat. Es tracta del relat. Deus haver sentit a parlar del relat, ¿oi? Consisteix a crear històries efectives que captivin els ciutadans. I fer-ho millor que els adversaris polítics, per descomptat. ¿Què dius de la convivència? Mira que ets malastruc.
Sí, que em treguin els multireincidents immigrants de sobre. I, si no me’ls treuen, tampoc passa res. Perquè, en realitat, la sort que corri aquest grapat de desgraciats no m’importa. Del que es tracta és d’acovardir els altres i d’envalentir els nostres. De situar els immigrants al centre de la diana i de repartir dards als autòctons. Uns, els bocs expiatoris de tots els mals. Els altres, distrets amb el joc. I nosaltres, traient profit de tot. No saps com de pràctica resulta aquesta estratègia. ¿Que sí que ho saps? No em vulguis venir ara amb lliçons de la història, sisplau. Avorreixes fins i tot les ovelles.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
