Al rescat de Vox i Orriols
Davant un partit xenòfob, CiU i els seus successors pateixen
El manual del bon director de comunicació política estableix com a regla d’or que guanya les eleccions aquell que aconsegueix que es parli dels temes que el seu partit posa a sobre de la taula. Sánchez va aconseguir al juliol que la por a Vox centrés el debat i va guanyar el capítol.
L’exigència de Junts de cedir a Catalunya les competències en matèria d’immigració respon al temor dels neoconvergents que Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, encapçali una llista d’Aliança Catalana en les pròximes eleccions autonòmiques previstes per a finals d’aquest any. Històricament, cada vegada que un partit xenòfob s’ha implantat a la Catalunya interior, abans CiU i ara Junts, pateixen. Josep Anglada a Vic va ser el precedent d’Orriols a Ripoll.
Per la seva banda, Vox obté a municipis com Salt i Olot, tradicionalment nacionalistes, resultats als quals el PP mai va somiar arribar. El motiu és la seva contundència en temes d’immigració. A Ribera d’Ondara es prepara una moció de censura amb la participació del regidor d’Aliança Catalana. Orriols està estenent els seus tentacles fora de Ripoll i a Junts li tremolen les cames, és el seu ou de la serp.
De tabú al centre del debat
El 2010 Anglada, al capdavant de Plataforma per Catalunya, va quedar a les portes del Parlament perquè va funcionar el que a França es deia el "pacte republicà" o acord de tots contra la ultradreta, però ara Junts, a l’exigir les competències integrals en emigració, ha posat aquest tema tabú en el centre del debat públic.
La immigració relacionada amb la inseguretat de la qual es parlava al bar o a casa ha saltat a les institucions per obra i gràcia de Turull i Puigdemont i donarà ales a Orriols i oxigen a Vox.
Notícies relacionadesSi Orriols franqueja la porta del Parlament la pròxima tardor, a Illa i a Sánchez se’ls farà gairebé impossible quadrar totes les cares d’aquest cub de Rubik que és actualment la governació d’Espanya. Junts, pendent del seu flanc dret, es farà insuportable per als Comuns, també imprescindibles per a Sánchez. En aquest context, tot podria saltar pels aires en qualsevol moment. n
Joan López Alegre és professor de comunicació a la UAO-CEU i exdiputat del Parlament de Catalunya
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.