Proletaris de tots els països, ¿on us heu ficat?

La primera vegada que vaig veure la mòmia de Vladímir Ilitx Uliànov em vaig emportar una decepció espaterrant. Impressionaven, sí, el secretisme, les mesures de seguretat i el complex sistema de refrigeració i líquids intravenosos per mantenir el cadàver en perfecte estat de revista, exhibit dins d’una urna de vidre, contra la seva voluntat. ¿Aquell homenet era Lenin? ¿De debò? El Genguis Kan proletari, sorgit de les profunditats d’Àsia per conquerir Europa, tenia les mans sobre el pit, enfundat en un vestit gris fosc. Unes manetes estranyes, com de talp, amb què va excavar els túnels de l’atzar. Semblava increïble que aquell "funcionari puntual i guardià del desordre", en paraules de Curzio Malaparte, hagués pogut, amb els seus peus de nen, donar una volta de campana a la història. A la manera russa, amb un d’aquells esclats abruptes de rebel·lia absurda i despietada.

S’estan reeditant algunes biografies canòniques –ho són les de Robert Service, Victor Sebestyen i Hélène Carrère d’Encausse- amb motiu del centenari de la seva mort, el 21 de gener del 1924, a conseqüència d’un vessament cerebral que li havia paralitzat el costat dret i l’havia deixat mut. En el tram final, el seu acòlit Stalin li va negar el cianur per suïcidar-se (continua commovent-me aquesta nota a peu de pàgina). Tot i que fugaç com un llampec, diuen els experts que sí que va tenir temps d’establir les bases de la maquinària repressiva que l’estalinisme va perfeccionar. Deportacions al gel etern. Mort.

6.000 estàtues

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

El cos embalsamat de Lenin continua impertèrrit al mausoleu de la Plaça Roja, a Moscou, mig símbol, mig destorb. Encara es conserven 6.000 estàtues del líder escampades pel territori rus. La seva gran obra, la Unió Soviètica, ha mort; el Partit Comunista no es troba gens bé; i del seu llegat, ¿en queda res? A Europa, va ser la por del contagi revolucionari el que va permetre als estrats populars arrencar algunes conquestes socials. Però ara ja no ho sé. Proletaris de tots els països, ¿on sou? En l’era del relativisme postmodern, no qualla cap utopia, un credo transformador que concebi un món global més just. L’hiperactiu filòsof eslovè Slavoj Zizek parla de recuperar Lenin repolititzant l’economia, però un enciam tan gran desborda les dimensions del meu hort.

Aquests dies, les informacions provinents del Fòrum de Davos apliquen una descàrrega elèctrica: dues guerres atroces, desacceleració econòmica i el galop d’una intel·ligència artificial que afectarà el 60% dels llocs de treball en les economies avançades (40% als mercats emergents, 26% als països de baixos ingressos). S’acosten turbulències, i aquí ningú no s’ha posat ni tan sols a esbossar l’chto délat?, el "¿què fer?" que va escriure Lenin.