A la casa de Truman Capote a Palamós (1)
Apunts des de Cala Sanià, la residència d’escriptors de Finestres.
Des de fa 10 dies, visc en una bombolla blanca, verda i blava canviant, a Palamós, a Cala Sanià, a la mateixa casa on Truman Capote va escriure l’últim terç d’A sang freda, que narra el salvatge assassinat, en un poblet de Kansas, dels quatre membres de la família Clutter, el 15 de novembre de 1959. Una casa que aboca a un penya-segat de roca i escuma. Aquí va recalar l’escriptor fugint dels saraus de Manhattan per reconcentrar-se en l’escriptura. La família Ferrer-Salat va adquirir la finca als anys 70 com a lloc d’estiueig, i el 2022 el seu actual propietari, Sergi Ferrer-Salat, la va transformar en una residència literària a fi que novel·listes, comediants, poetes i assagistes s’hi enclaustressin emulant Capote. No sé ben bé què faig aquí. Més ben dit, no sé com s’han alineat els astres. Ni com agrair tanta generositat.
A mesura que transcorren els dies, la casa va obrint-se com un animal dòcil, confiant els seus secrets. A la biblioteca, sobre la lleixa de la xemeneia, algú hi ha posat un volum titulat Llibre de fantasmes (Book of ghosts). Estic gairebé segura que va ser Leila Guerriero qui el va deixar com a esquer durant la seva estada. L’embocadura d’un camí.
SARCASME ELÈCTRIC
Notícies relacionadesSi hagués conegut en persona l’autor d’Esmorzar al Tiffany’s, crec que m’haurien intimidat la seva llengua bífida, el voltatge dels seus sarcasmes i l’histrionisme que, diuen, acostumava a tenir. Però amb els espectres el tracte és diferent: venen de tornada de gairebé tot, apaivagats. El vaig invocar. Vaig desitjar amb força ensopegar amb el seu esperit per preguntar-li sobre un assumpte: com diables va aconseguir acabar A sang freda, la novel·la de no-ficció que gairebé li disloca els nervis. Durant sis anys, va vagar a través de les planes de Kansas obtenint testimonis sobre el crim. Sis llargs anys. Estius tòrrids, hiverns de gel, jugant al pòquer de farol, ni saber si més no si tenia un llibre. ¿Com ho vas fer, fotut Truman?
Va passar ahir a la nit. Quan vaig sortir a fumar l’últim cigarret, el vent havia allisat el cel com un mirall d’obsidiana. Em va semblar sentir un tímid xipolleig a la piscina, com si algú estigués llançant còdols a l’aigua. M’hi vaig acostar. De seguida vaig distingir una silueta de llum perlada: era ell. Amb els pantalons blancs enrotllats fins als panxells, més blanques encara, com de llet fluorescent, estava assegut a la vorada, amb els peus en remull i una copa de Martini molt sec al costat. El serrell ros li queia sobre el somriure lluminós, que es va transformar en una ganyota quan es va adonar de la meva presència. No em va fer falta ni desenganxar els llavis per formular-li la pregunta; els fantasmes ja ho saben. Només va xiuxiuejar: "Trust" (confia). I va desaparèixer llançant-se a la piscina vestit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
