Quan la immigració és essencial

Però seria una irresponsabilitat tancar els ulls i creure que la realitat és així. Països com Espanya es veuen desbordats per l’arribada d’immigrants, i la gestió d’aquests fluxos necessita millorar. S’ha d’agilitzar l’acollida i regularització quan correspongui, evitar la segregació i combatre les dificultats d’accés a la vivenda, la sanitat i l’educació. No fer-ho contribuirà a agreujar les desigualtats que converteixen els immigrants en vulnerables al risc d’exclusió i podrà encoratjar que part d’ells visquin al marge de la llei.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Resulta urgent realitzar un debat amb els agents socials, polítics i econòmics, que ha de ser profund i serè, recolzant-se en xifres més que en emocions i percepcions i allunyant-se de la polarització i del fang polític. Falta un diagnòstic sobre la immigració del qual puguin sortir propostes consensuades i solucions estructurals; només així s’evitarà caure en les fal·làcies que tant alimenten el relat xenòfob de l’extrema dreta i el corrent bonista de l’esquerra.

En aquest context, els mitjans de comunicació han de fomentar el debat, fiscalitzar al poder públic, narrar les bones pràctiques, denunciar les vulneracions de drets i evidenciar veritats com que la multireincidència delictiva no té res a veure amb la immigració. Així ho fa EL PERIÓDICO. La cobertura per Elisenda Colell de les limitacions al padró a Ripoll o l’entrevista d’Ignasi Fortuny al raper Morad en són dos bons exemples. N’hi haurà més.