Operació Catalunya

Trapero no té qui li escrigui

zentauroepp40323947 trapero170929163819

L’últim capítol d’aquesta trista novel·la es va produir fa molt pocs dies, quan vam conèixer una altra pestilència de la fàbrica de porqueria que va ser l’operació Catalunya: implicar el major Trapero en una suposada trama de tràfic de drogues, per descomptat amb proves fabricades i pagat amb fons reservats. L’eficaç i ràpida actuació dels Mossos en els atemptats de la Rambla el va elevar a categoria d’heroi per a l’independentisme i, en conseqüència, en un atroç enemic per al PP. El 17-A, sense voler-ho ell, es va convertir en un símbol nacional i en un exemple, utilitzat políticament, que en una Catalunya independent la policia podria gestionar-se d’una manera professional i moderna. Un any abans, Trapero va cometre un error infantil, a l’acudir a una festa trampa a Cadaqués, de la qual es va difondre un vídeo viral que confirmava que Junts i el seu entorn volien apropiar-se del seu prestigi. Però va arribar l’1-O i Trapero es va trobar en un foc creuat diabòlic entre el Govern català, que li demanava que els Mossos no fessin res, i el Govern central, que li exigia contundència. Davant els dubtes, Rajoy va enviar a Catalunya la famosa flota de piolins, que van quedar en evidència amb el seu brutal i evitable ús de la força, i l’opinió pública espanyola, incapaç de censurar el PP davant el ridícul perpetrat, va responsabilitzar absurdament del desastre perpetrat el major, que va ser cessat fulminantment després del 155. En l’altre bàndol, va quedar clar que Trapero es desmarcava de l’unilateralisme (que posteriorment va qualificar de "barbaritat") i ja el 2020, quan va declarar davant el jutge que ell es va oferir per detenir Puigdemont, va caure definitivament del pedestal de l’independentisme, que va passar d’entronitzar-lo a ignorar-lo. Fins que el 2020 el conseller Miquel Sàmper el va restituir per sorpresa i, quan ja semblava que havia recuperat el seu estatus, Joan Ignasi Elena el va destituir un any després del seu nomenament amb la vaga i poc creïble excusa de rejovenir i feminitzar la cúpula policial.

Trapero té l’enorme mèrit de ser l’únic gran càrrec que ha sigut destituït, destronat o simplement apallissat per tots els partits polítics, fossin indepes, unionistes, d’esquerres o de dretes. En realitat, la triple defenestració de Trapero només s’explica perquè mai va voler casar-se amb ningú, i perquè sempre va anteposar el seu criteri professional a qualsevol ingerència política. Que ara hàgim sabut que va ser també objecte de la màquina destructiva que va activar Fernández Díaz quan era ministre, implicant-lo en un cas inexistent i inventat de tràfic de drogues, confirma justament la seva insubornable integritat. El major ha sigut sempre el policia més respectat dins dels Mossos i, per a vergonya de tots, crema avui les seves hores en un anònim despatx sense que ningú aconsegueixi dir-nos quines són les seves funcions. Res explica millor el drama tragicòmic i evitable que hem viscut en l’última dècada que el patètic ostracisme al qual hem condemnat el major, un autèntic escàndol del qual a penes es comenta res. Cada dia queda més clar que, amb menys o més responsabilitat, en aquells dies d’octubre tots es van equivocar. ¿Tots? Trapero és probablement l’excepció, perquè ell sí que podrà mirar-nos tranquil·lament als ulls, sabedor que, encertés o s’equivoqués, va actuar sempre pensant en el bé comú. Avui Trapero no té qui li escrigui, però el pas del temps, l’únic aliat que li queda, acabarà per fer-li justícia.

Temes:

La Rambla Govern Mossos d'Esquadra Joan Ignasi Elena

Inicia sessió 0 Comentaris