Velocitat i accidents
En zona urbana, la sinistralitat augmenta malgrat els límits
Aquestes primeres setmanes del mes de gener és el moment de començar a fer balanç de l’any anterior. En termes de seguretat viària, cal agrair l’esforç que fan les autoritats de trànsit per recollir, analitzar i publicar cada vegada millors dades de sinistralitat viària, perquè darrere d’aquestes xifres hi ha persones reals que han d’afrontar les conseqüències dels accidents de trànsit. I és responsabilitat del conjunt de la societat la reducció del nombre de víctimes mortals i ferits greus.
La DGT ha explicat que 1.145 persones van morir en accident de trànsit a les carreteres espanyoles l’any 2023 i això suposa un 4% d’increment respecte al 2019, com a any de referència. Es tracta d’una tendència negativa.
A Catalunya, però, aquesta tendència és diferent. Segons el Servei Català de Trànsit, 150 persones van morir a les carreteres catalanes l’any 2023, i aquest fet suposa una reducció del 14% respecte al 2019.
Aquesta evolució és més esperançadora.
D’altra banda, el Servei Català de Trànsit també ha fet públic el nombre de víctimes mortals en zona urbana de l’any 2023 i les xifres d’accidents de trànsit als carrers dels pobles i ciutats de Catalunya ja no són tan bones. Van morir 78 persones en accident l’any passat i això suposa un increment del 16% respecte al 2019. Aquest augment dels morts en accident de trànsit en ciutat mereix una reflexió.
L’any 2021 va entrar en vigor la norma estatal que generalitzava els 30 km/h per circular dins les ciutats. En aquell moment es va donar per fet que la implantació d’aquesta mesura contribuiria inequívocament a la reducció de les víctimes del trànsit en zona urbana. No està sent així.
Si hem reduït el límit de velocitat als carrers i ha pujat el nombre de víctimes mortals per accident de trànsit és que molt probablement aquest no era el focus del problema. En zona urbana, les dades disponibles acrediten de manera consistent que les principals causes de sinistralitat mortal i greu són les maniobres indegudes (com no respectar les distàncies, fer girs sense indicacions, desobeir semàfors i canviar de carril sense precaució) i la manca d’atenció a la conducció, que amb tota seguretat es deu en bona part a l’ús del mòbil.
Això s’aprecia especialment en el cas de Barcelona, tal com recull una vegada més el darrer informe anual de la Guàrdia Urbana. Un informe que, per dir-ho tot, especifica que les víctimes mortals a la ciutat s’han reduït en dues respecte al 2019, però que la suma de víctimes mortals i ferits greus s’ha incrementat en 21 en el mateix període, a causa en part dels canvis metodològics aplicats enguany.
Més pedagogia
Per això proposem més i millor formació per acompanyar els usuaris en un espai urbà cada vegada més complex i fer més esforços en campanyes i accions per erradicar l’ús del mòbil en la conducció i fomentar la convivència i el civisme entre tots els usuaris de la via. A més, creiem necessari fer una revisió del disseny i la senyalització dels carrers que concentren més accidents. Més que radars, ens cal més pedagogia i més accions per afrontar amb responsabilitat la mobilitat del dia a dia i dissenyar una distribució de l’espai urbà que sigui més segura.
