Les lletres de Morad, el raper dels blocs de la Florida
La persistència del gueto i el discurs antiimmigració que sedueix Junts
Ple absolut de Morad al Palau Sant Jordi Club. Fins als límits en els tres concerts del cap de setmana, després d’una gira europea que ha batejat amb un crit de redempció: Reinsertado Tour. Morad el-Khattouti el-Horami, que així es diu el raper de l’Hospitalet, no pot trepitjar el seu barri de moment: una jutge va ordenar el seu desterrament, l’octubre del 2022, per haver encoratjat disturbis i enfrontaments amb la policia després de la gravació d’un vídeo musical. Presumptament. Però com ell mateix s’encarrega de repetir cada vegada que li pregunten per les seves ensopegades, les persones tenen dret a canviar, a madurar.
CATALÀ COM EL QUE MÉS
El seu barri és la Florida, els antics blocs d’Onésimo Redondo, construïts pel franquisme als anys 50 per reallotjar molt de pressa els barraquistes del Somorrostro i les onades d’immigrants que anaven arribant a la recerca d’un futur. Una barriada precària, la més densa de tot Europa, amb elevades taxes d’atur juvenil, abandonament escolar i les subsistències de sempre: la construcció, la neteja per hores en domicilis, la cura d’avis. Allà es va criar Morad, fill de pares marroquins. La mare, de Larraix; el pare, de Nador. Tan català com el que més, ¿o no? Sense migració no hi ha puixança econòmica.
Adolescents i nens –no només magribins– adoren aquest mec de la rue (noi del carrer) i li imiten tant el pentinat, rasurat pels laterals, com les traces: el xandall, les vambes, les xancletes de piscina amb mitjons blancs. Els xavals connecten amb el seu descontentament, expressat en lletres que parlen de les dificultats de tirar endavant, del racisme, de la policia, dels tripijocs amb les drogues. "‘Que yo nunca he salío del gueto. / El gueto nunca ha salío de mí’". Una altra cançó: "Haciendo chavos pa’ vivir / hay que resistir. / Me dicen: negre, tú eres reptil".
EL RACISME QUOTIDIÀ
Notícies relacionadesMostafá Shaimi, professor de la Universitat de Girona, parlava al diari Ara de l’estudi que va realitzar, fa un parell d’anys, amb 300 joves magribins residents a la província: el 97% no se sentien catalans. Si no hi ha llocs de trobada, encreuaments de vides, difícilment es genera un sentiment de pertinença. Palpen el racisme quan busquen feina de cambrers, quan entren a una botiga i de seguida els vigilen, quan es disposen a llogar un pis (abans se l’emporta un Jordi o un Paco que un Mohamed).
Ara Junts ha començat a coquetejar amb el discurs xenòfob, equiparant immigració amb delinqüència, com si algú hagués de pagar els plats trencats del procés, el desencant. Compte a perpetuar el gueto. Em pregunto què passa quan el malestar, la ràbia, en lloc de canalitzar-se a través de la música, van a parar al bol de la mà d’un imam trastornat.
