Editorial
Una incineradora sota sospita
Les dades del funcionament de Tersa obliguen a continuar investigant si va operar i continua operant de forma segura
Les denúncies i sospites sobre l’activitat de la planta d’incineració de residus de Tersa situada entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs s’arrosseguen judicialment des del 2018, a instàncies de la plataforma ciutadana Airenet. Tot va començar quan un informe de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va mostrar que podia tenir una base objectiva les sospites i molèsties del veïnat davant l’activitat de la planta que crema més escombraries de Catalunya (el 2022, 337.490 tones de residus urbans diversos, tractats d’aquesta manera per evitar el seu dipòsit en abocadors i generar electricitat i energia tèrmica). Entre el 2014 i el 2017, segons la URV, els índexs de contaminants com dioxines i furans en l’entorn de la central van ser més elevats del que seria esperable. Les actuacions judicials empreses, la investigació dels periodistes d’EL PERIÓDICO i la denúncia per delicte ecològic presentada per la fiscalia el 2022 han tret a la llum una falta de control absolut d’un paràmetre, la temperatura a què es produeix la combustió dels residus, que és clau per garantir la reducció a nivells tolerables dels compostos contaminants més perillosos.
Les dades aportades en la causa pels gestors de Tersa (propietat de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) han sigut un festival de despropòsits: des d’unes xifres astronòmiques que es van explicar per una mala configuració dels decimals a dades físicament impossibles que anirien des de temperatures de centenars de graus sota zero fins a deu vegades superiors a les que es fon l’acer en uns alts forns siderúrgics, passant per altres que són més compatibles amb un mal funcionament de la planta (actuant per sota dels 850o als quals es destrueixen les dioxines molts més minuts de l’establert) que amb un sistema de mesurament il·lusori.
De les muntanyes de dades esbojarrades recopilades durant els anys poden extreure’s diverses conclusions, que poden anar del preocupant al molt greu. Una possibilitat és que no existís control real del funcionament correcte de la planta d’incineració, a partir d’unes dades que no reflectien la realitat i un nul control posterior, cosa que indicaria que s’estaria treballant sense cap xarxa de seguretat que detectés ocasionals funcionaments indeguts. L’altra, que alguns dels registres obtinguts que implicarien emissió de tòxics sí que fossin reals (i sense que es detectessin ni es reaccionés davant d’això). L’informe pericial de la Guàrdia Civil que s’ha conegut aquesta setmana indica que dels caòtics registres donen una imatge tan difícil d’explicar coherentment que "no és possible donar fiabilitat que els processos de combustió s’estiguin donant de tal manera que assegurin la destrucció de contaminants", sense la qual es posaria en "risc" la població. L’exposició continuada a aquests compostos en concentracions prou altes poden estar al darrere d’un increment de casos de càncers i malalties respiratòries. Les explicacions donades pels responsables del funcionament de la central, doncs, han sigut insuficients, cosa que no deixa cap altra alternativa que continuar ampliant la investigació judicial sobre els fets en els anys que estan sota anàlisi, depurant les responsabilitats de qui correspongui, i, alhora, donar garanties addicionals que l’operativa d’una planta que segueix en ple rendiment està sent avui més transparent i segura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.