Ja vostès es poden imaginar amb quina satisfacció puc escriure que l’any 2023 ha sigut per al teatre de Catalunya el de més assistència de públic de la història. Molts havíem arribat a pensar que, després de la gran crisi que va provocar la covid, algunes inèrcies canviarien a pitjor. Sí que és veritat que algunes han canviat: l’hàbit de comprar entrades per endavant, per exemple. Ara es decideix més al dia. Si bé per a concerts i actes molt excepcionals, en l’online funciona la venda anticipada, en el teatre convencional ja no és així. Però, tenint en compte els resultats publicats per ADETCA, això no té cap importància. Una vegada més, el teatre sobreviu a la seva enèsima crisi, i tot gràcies a un públic fidel que segueix amb entusiasme l’activitat teatral de la nostra ciutat, i també gràcies a la infatigable voluntat del sector, que continua apostant per més i més projectes, uns de més ambiciosos que d’altres, però amb la tenacitat necessària perquè el teatre continuï viu.
Des de fa ja uns anys es parla molt del boom del teatre de Madrid, especialment referent al terreny dels musicals. És cert que la capital ha fet un salt enorme en l’estrena d’aquest gènere; ara bé, també caldria parlar de l’excés d’oferta, que fa que la majoria d’aquests muntatges acabin sent poc rendibles. Fa un any, el diari de Madrid Libremercado donava unes dades desfavorables per a Catalunya en comparació amb els teatres de Madrid. Eren dades del 2022. A més de publicar una xifra d’espectadors de Barcelona incorrectament cap a la baixa, acusava de manera maniquea l’independentisme i l’esquerra d’aquest desequilibri. Aquest any, els teatres de Catalunya han disfrutat de 2.845.015 espectadors, cosa que ha suposat per al sector un ingrés d’una mica més de 86 milions d’euros i un rècord històric. Desconec els resultats de Madrid, però apostaria que, musicals com El Rey León a part, el teatre més convencional de la capital no supera els resultats de Barcelona, i això tenint en compte que Madrid té un milió i mig més de persones que Barcelona. Alegrem-nos doncs, que, com deia aquell, "no estem tan malament".
