El feminisme sense l’Oscar per a ‘Barbie’

Gerwig deu haver pensat que no s’ha escrit millor final per a la seva pel·li. Just el que ella denunciava: les dificultats del món real per a les dones, l’apropiació dels seus mèrits, l’ocupació de l’espai públic, tenir el poder i l’èxit... ha sigut aquesta nominació. Alguns es van afanyar a recordar que Gerwig va ser nominada com a directora abans. I que Barbie és nominada a millor pel·lícula. Però no és la preferida i, davant altres pel·lis de la directora, cap és tan sarcàstica i punxeguda. A més, tractaven de relacions familiars o èpoques passades. Però Barbie parla de l’avui i de l’ara, del present entre homes i dones. I això cou.

Sobre la categoria d’actriu, potser contra la sospita, sí que està nominada America Ferrera com a secundària. Recolzar el seu al·legat feminista queda bé. Però jo retinc encara en la meva ment el treball d’interpretació de Margot Robbie, a fer créixer el personatge fins a omplir-lo d’humanitat, en aquest pla d’emoció i records amb totes les mares i filles del món i aquestes llàgrimes que fan un nus al coll. Ella suporta tota la càrrega emocional de la pel·lícula i amb la seva Barbie transmet un missatge davant la deshumanització del món cap a les dones. Recorda que som persones. I penso si, potser, la cosificació dels nostres cossos i la nostra imatge (la mateixa que es denuncia respecte a Barbie sobre nosaltres) és tan quotidiana que alguns acadèmics no han vist una interpretació en ella, al ser una dona. En canvi, sí a Gosling, menys comú de veure en un home.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És esgotador els que ens titllen de rondinaires. Està clar que els Oscars són una indústria. Potser només és el mateix de sempre. Que tres quartes parts dels que decideixen les nominacions són homes. Que la majoria de pel·lis reconegudes tenen protagonistes masculins. Que només hi ha una dona nominada en la categoria de direcció. Que només han estat vuit dones nominades com a directores en tota la història... Quina casualitat que sempre n’hi ha de millors que nosaltres.

Els que se n’alegren perquè pensen que el feminisme està rabiós per això, s’equivoquen. Hi ha qüestions de vida o mort per a nosaltres més importants. Però això forma part del simbòlic. Per això, potser la victòria no és un Oscar sinó ser la pel·li més taquillera del 2023 i amb tant impacte social. Diuen que potser és el gènere, que la comèdia no és tan important davant els drames. I el problema és que hi ha qui continua sense veure que el fons de Barbie és just això. Explicar el drama quotidià cap a les dones.