El llop ja t’ha atrapat
Algunes dones relaten com amb prou feines van poder oferir resistència, anul·lades pel físic i la violència que ell va exercir sobre elles
Davant un dilema, dos camins. En un, els passos es dirigeixen confiats al seu destí. Potser disfruten de la nit, potser s’afanyen pel fred o s’alenteixen pel cansament. A l’altre camí, el temor creix a cada pas. La foscor es pobla de pors atàviques, de racons foscos que xiuxiuegen amenaces, de sons que persegueixen o de silencis que només presagien el pitjor. La sensació d’indefensió tenalla el cos. Existeix la plena consciència que assolir el destí no sempre és possible. Perquè, de vegades, passa. Els monstres emergeixen del seu amagatall. Llavors, ve el dolent.
No hi ha dos camins. És un mateix camí recorregut per un home o una dona. Segons les últimes dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), set de cada deu dones entre 18 i 25 anys confessa tenir "molta por" de patir una agressió sexual mentre van soles pel carrer de nit. El 62% d’homes assegura no tenir "gens de por" de patir una agressió sexual en les mateixes circumstàncies. I és entre el "molta por" i el "gens de por" on la percepció que la vida canvia de manera radical entre els uns i els altres.
Notícies relacionadesLa por de caminar sola de nit no comença i acaba segons les agulles del rellotge. És un temor que anuncia la teva vulnerabilitat, que et limita, que pren el mapa dels teus moviments i assenyala zones prohibides. Si arriba el dolent, també arribaran els interrogants acusatoris. ¿Per què vas ser? ¿És que no saps que trepitjaves terra vedada? ¿Potser penses que ets com ells? A la fi, eternes Caputxetes que no van fer cas del conte i es van internar al bosc. Una condició que no només limita els moviments, sinó que també determina com es viu i es reacciona davant les situacions de violència.
Tres dones han acusat el cineasta Carlos Vermut de violència sexual. En la investigació publicada pel diari El País es recullen declaracions d’elles i d’ell. Algunes de les dones relaten com amb prou feines van poder oferir resistència, anul·lades pel físic i la violència que ell va exercir sobre elles. Les explicacions de Vermut resulten pertorbadores: "Imagina’t que estàs amb una persona que et dobla la mida i tu vols parar. D’acord. I tu vols dir-ho perquè pari, però potser no vols posar-te tan taxatiu com perquè tu sentis que l’altra persona s’enfadarà més, ¿saps? O que generaràs que la situació empitjori". Exacte, el cineasta no podia haver-ho explicat millor. Ell transita segur pel seu camí. Ella sap que el llop ja l’ha agafat. Només queda esperar que passi aviat i no morir en l’atac.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
