Ripoll: el que no pot ser és impossible

Els ritmes de la policia no són els de la política. I un grup d’alcaldes de Junts, especialment del Maresme, han imposat davant la direcció la tesi del laboratori i han alertat que la jugada de Ripoll es pot repetir. De manera que el secretari general de Junts, Jordi Turull ha decidit recolzar-los a l’escenari on ara té més focus: les negociacions amb Pedro Sánchez al que presumptament ha arrencat la cessió de competències per expulsar els immigrants (delinqüents) multireincidents. Amb aquesta jugada, Turull no només ha comprat a Orriols el tema sinó el mètode tan propi del populisme: les solucions màgiques. La realitat és una altra. És ingenu pensar que Catalunya, com la resta d’Europa, és viable sense immigració. La majoria social ho sap. Com és ingenu pensar que tots els nouvinguts acceptaran a la primera que la carta de drets que els permet gaudir dels avantatges de l’estat del benestar des del primer dia implica també un catàleg que els qüestiona algunes tradicions culturals. La majoria social també ho sap tot i que el discurs dominant naïf ho oculti. Però la realitat s’imposa. La Comissió Europea, els governs d’Espanya i de Catalunya i la Síndica de Greuges li han dit bé clar a Sílvia Orriols, arran de la informació d’Elisenda Colell, que empadronar els nouvinguts no és optatiu, ni tot i que Turull porti les competències.