Sequera i inversions pendents

La sequera és un problema amb les seves pròpies especificitats. L’abundància o escassetat de pluja no depèn de les administracions, que tampoc poden preveure amb exactitud quan es presentarà una època de sequera. Si això ja era així anteriorment, el canvi climàtic no ha fet més que agreujar la qüestió. L’alteració del clima, malgrat ser una circumstància global, es manifesta de manera diferent a cada regió geogràfica. Ara mateix estem veient com, per exemple, mentre Catalunya pateix una desesperant escassetat d’aigua, en altres àrees de la Península no tenen aquest problema. L’estalvi, junt amb el proveïment d’aigua regenerada i dessalinitzada, ha permès evitar fins avui les restriccions que acompanyaran l’emergència.

L’entrada en fase d’emergència suposarà la imposició de mesures d’estalvi que afectaran la major part de la població catalana. Entre aquestes, les baixades de pressió de l’aixeta, limitacions al reg i a l’ompliment de piscines, i la reducció dràstica dels cabals ambientals dels rius (l’aigua que garanteix el manteniment de l’ecosistema).

Ja que fa molt temps que s’anava anunciant que podíem arribar al tràngol actual, i ja que Catalunya havia patit altres episodis greus de sequera en el passat, és del tot apropiat, com ha fet EL PERIÓDICO, preguntar-se què han fet la Generalitat i els ajuntaments catalans per esquivar el millor possible la situació a què ens acostem. Si repassem l’actuació d’uns i d’altres, arribem a la conclusió que, si bé s’han pres nombroses iniciatives, de vegades fins i tot anticipant-se, altres vegades ha caigut, com assenyala l’oposició al govern de la Generalitat, en les dilacions i la falta d’acció, possiblement confiant que la baixíssima pluviometria no seria tan persistent com efectivament ha resultat.

Les mesures que s’haurien d’haver pres i no s’han pres encara, o van amb retard, tenen a veure sobretot amb les inversions i les infraestructures. Així, la demora a fer arribar als municipis les ajudes per a la reparació de les fugues i el manteniment de les seves conduccions d’aigua. El mateix passa amb la posada en funcionament de més plantes regeneradores i dessalinitzadores.

La falta o la lentitud en les inversions no són responsabilitat exclusiva del Govern o els ajuntaments actuals, sinó també dels anteriors. La política en democràcia sol patir aquest defecte. Els responsables polítics es focalitzen a curt termini, mentre tendeixen a relegar la prevenció dels problemes que puguin sorgir en el mitjà i llarg termini. Es pot esperar, no obstant, que, aquesta vegada sí, la gravetat de la present situació desencadeni l’impuls definitiu a totes aquelles mesures necessàries per afrontar en millors condicions les sequeres del futur.