Investigar la UNRWA sense afectar els gazatins

Mentre uns 15 països han suspès la seva contribució financera a la UNRWA –Estats Units i els països més importants de la Unió Europea, que financen més del 60% del seu pressupost–, la majoria dels països de l’anomenat sud global, entre ells tots els països àrabs, han decidit mantenir-la mentre exigien una rigorosa investigació. Entre aquests hi ha Espanya, que s’ha desmarcat de la majoria dels seus socis europeus. El Govern espanyol ha justificat la seva actitud adduint que les actuacions criminals d’alguns membres de la UNRWA no poden portar a castigar els seus més de 13.000 funcionaris a Gaza, i que la suspensió de la contribució financera deixaria sense ajuda més de dos milions de gazatins. Davant aquesta resposta precipitada per part espanyola, sembla més raonable la postura de la Comissió Europea, que ha manifestat la seva predisposició a mantenir el seu suport sempre en funció dels resultats d’una investigació independent de l’ocorregut. Un plantejament amb què Espanya s’hauria d’haver alineat, sense desmarcar-se del consens al qual acabin arribant els seus socis europeus.

De fet, la UNRWA assisteix més de cinc milions de palestins que viuen en camps de refugiats, als territoris ocupats, Síria, el Líban i Jordània, a més de la Franja de Gaza. La barbaritat que suposa la possible participació de persones contractades per les Nacions Unides en la massacre del 7 d’octubre explica l’actitud dels que han suspès la seva contribució financera. No obstant, la llei del Talió, que tant mal provoca en aquesta part del món, no pot regir les decisions dels estats. L’objectiu no pot ser el de castigar els refugiats palestins i tots els empleats de la UNRWA, sinó el d’identificar, detenir i jutjar els que hagin pogut participar en actes terroristes.

No és la primera vegada que persones que treballen per a les Nacions Unides es veuen involucrades en actes execrables. El llavors secretari general de l’ONU Kofi Annan ja va denunciar, fa 20 anys, que alguns cascos blaus havien participat en violacions, actes de pedofília i tràfic d’éssers humans a Haití i el Congo. Això va conduir a condemnes, i a la creació d’institucions internes destinades a prevenir aquest tipus d’actuacions. Ningú va demanar llavors la dissolució dels cascos blaus, integrats per 120.000 efectius. Sembla aconsellable actuar amb la mateixa filosofia. Nacions Unides treballa en contextos molt complexos que obliguen a reforçar els mecanismes interns de control destinats a impedir que aquests contaminin els valors d’alguns dels seus empleats o funcionaris.