Lladres de cadàvers, un ‘revival’ del segle XIX
Sobre la desarticulació d’un entramat per a la venda de cossos
LIBROSMARY SHELLEY /
Mary Shelley acudia gairebé diàriament al cementiri londinenc de Saint Pancras a vetllar la tomba de la seva mare, morta en el part. En aquestes anades i vingudes, podria haver pres l’espurna que la va il·luminar per emprendre l’escriptura de Frankenstein o el modern Prometeu (1818), ja que en aquella època sobreabundaven els robatoris de cadàvers per proveir els amfiteatres anatòmics. Així ho testifica el llibre Diario de un resurreccionista (La Felguera), escrit entre 1811-1812, en què un d’aquests saquejadors de sepulcres anota al seu llibret de registre: "A les tres de la matinada ens vam aixecar i vam anar al cementiri de l’hospital, on en vam aconseguir cinc de grans". El melic del món se situava llavors a Londres, on la set de coneixement científic i la puixança econòmica galopaven de la mà sobre cavalls de vapor. Florien a tot arreu les escoles de medicina, però no hi havia prou cadàvers per a l’estudi: per llei, només els cossos dels ajusticiats podien derivar-se a les aules de dissecció. Així va néixer el negoci i un debat social sobre el qual també van elucubrar Dickens i Stevenson.
Demano disculpes per l’exordi victorià, però s’estan sedimentant indicis d’una regressió en el temps, d’un viatge lisèrgic al segle XIX: el capitalisme s’ha tornat rematadament boig, la intel·ligència artificial amenaça de deixar-nos sense feina i convertir-nos en ludites redivius; i els resurreccionistes han ressuscitat: la policia acaba de desarticular a València un entramat criminal per a la venda de cadàvers.
Morts sense família
Notícies relacionadesHi ha quatre persones detingudes, treballadors d’una funerària, que falsificaven la documentació per poder retirar els cossos d’hospitals i geriàtrics a fi de vendre’ls posteriorment a universitats perquè els estudiessin. A 1.200 euros cada finat. Buscaven morts sense família, gent a la cuneta de la vida o estrangers, perquè ningú els reclamés. Una vegada acabava l’estudi, els lladres també es treien un plus amb les incineracions, repartint els membres disseccionats en taüts aliens. Glups.
Entre les moltes llacunes que perforen la coherència del cas, del qual ja s’han desmarcat diverses universitats valencianes, crida l’atenció que pesin sobre els detinguts les imputacions d’estafa i falsedat documental, però res respecte al furt d’un cadàver; ¿un es pot emportar un cos així com així? Ho ignorava. I fins i tot una altra incògnita: l’any 2012, en plena ressaca de la crisi del totxo, diverses facultats van haver de penjar el cartell de "complet" davant el repunt de donacions de cossos a la ciència, degut, entre altres raons, a l’estalvi dels 3.000 euros que costa un enterrament. ¿Què ha passat mentrestant? Si els diners no sobren, deu ser que s’empetiteixen tant l’altruisme com el temps per al memento mori.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
