Notre-Dame i mecenatge
Els intangibles ajuden a participar en tasques de patrocini
L’incendi el 2019 de l’emblemàtica catedral, monument gòtic carregat de religió, història i cultura, s’ha convertit en Notre Drame de París, en vista de les destrosses causades. Aquest drama ha generat una allau de donacions d’empreses i particulars a França i a l’estranger. Coneguts grups empresarials, com LVMH, L’Oreal, Pinault, Total, Bouygues, KKR, Apple i una infinitat de petites i mitjanes empreses i milers de particulars han acudit amb promptitud a aportar donacions, que freguen ja els 800 milions d’euros.
El president de la República, Emmanuel Macron, va apostar per un període de reconstrucció de cinc anys. Amb el finançament assegurat pel mecenatge, va començar una etapa de debat sobre l’abast de les obres, especialment sobre la fletxa dissenyada per l’arquitecte Viollet-le-Duc.
L’equip format al voltant del general Georgelin, empreses, artesans i obrers van posar fil a l’agulla amb una motivació encomiable, combinant les tècniques més sofisticades amb els materials més tradicionals, com les bigues de roure que constitueixen l’anomenat "bosc de Notre-Dame". Malgrat la desaparició recent del general encarregat del projecte, la inauguració de la catedral es farà en el termini previst.
Des del 2003 França disposa d’una llei, anomenada llei Aillagon, que reconeix i dignifica el paper social del mecenatge i permet desgravacions fiscals per a empreses i particulars.
Dels 800 milions d’euros aportats pels mecenes, considerant una desgravació fiscal del 60%, és a dir, una reducció de recaptació de 480 milions, suposant que el material necessari serà un 50% del cost total, 400 milions d’euros tributaran amb un IVA mitjà del 15%. Igualment sabem que 1.000 persones treballen diàriament en aquest projecte durant cinc anys, les retribucions dels quals tributaran amb un IRPF del 20% i unes cotitzacions socials del 28%. En total, aquest projecte generarà una recaptació fiscal i social superior als 150 milions i una incorporació a l’economia de més de 700 milions. La disminució de la recaptació seria superada en més de 250 milions entre la recaptació directa i la incorporació en l’activitat econòmica.
Afortunadament, l’incentiu fiscal no és determinant a l’hora que empreses i particulars contribueixin a la cultura. La generació d’intangibles, com el valor de la marca, la notorietat, el reconeixement social, la satisfacció col·lectiva són elements que ajuden la participació al mecenatge cultural.
Notícies relacionadesA Espanya, la plataforma formada al voltant de la Fundació Catalunya Cultura va aconseguir l’aprovació d’un projecte de llei, inspirat en la llei Aillagon, que va quedar encallat per la convocatòria de les eleccions. No obstant, ha sigut aprovat per decret llei i va entrar en vigor l’1 de gener.
La dedicació demostrada pels membres de la plataforma ens permet enorgullir-nos de comptar amb una nova llei de mecenatge, conforme amb la cultura del segle XXI.
