Negociacions sota vigilància

Una vegada traslladada l’escena del debat a Brussel·les, era improbable que les parts estiguessin disposades a anar a la capital comunitària per, en presència del comissari de Justícia, el belga Didier Reynders, intercanviar retrets com en una sessió crispada més del Congrés dels Diputats. No és en absolut el que han fet el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, i el vicesecretari institucional del PP, Esteban González Pons, en la primera cita. Tot i que el segon s’hagi manifestat més "pessimista", tots dos han valorat positivament la disposició de Reynders i s’han compromès a mantenir la discreció mentre s’intenta avançar cap a un acord. L’assistència d’un testimoni aliè a les disputes que no prengui partit a favor de cap de les dues parts pot servir per desmantellar l’aparellatge argumental, ple de retrets mutus que es podrien resumir en un de sol: l’interès que s’atribueixen l’un i l’altre per controlar la justícia. Segurament, en aquestes acusacions tots dos tenen raó. Perquè si fins al dia d’avui no s’ha aconseguit substituir els membres del CGPJ, controlat pels conservadors des que es va renovar el 2013 amb la majoria absoluta de Mariano Rajoy, és perquè al PP no li interessa perdre aquest domini de l’òrgan de govern dels jutges, mentre que el PSOE vol recuperar-lo, traslladant a la seva composició el percentatge de la nova majoria parlamentària. Cosa diferent és la reforma de la llei per elegir els membres del CGPJ, que el PP ha exigit fins al punt d’utilitzar-la com a condició per bloquejar la renovació. És un fet que la norma, aprovada el 1985, no es va modificar ni amb José María Aznar en la presidència del Govern ni després amb Rajoy. I mentre els populars insten aquest canvi, els socialistes s’hi resisteixen, perquè consideren més democràtic que l’elecció dels membres del Consell es faci en votació parlamentària .

Ja en les seves primeres declaracions Reynders ha traçat la via que cal seguir per desbloquejar, si no la qüestió de fons, sí almenys l’impediment procedimental. Segons el seu plantejament, la renovació del CGPJ ha de ser prioritària i no ha d’esperar indefinidament que hi hagi acord sobre la reforma del procés d’elecció, com reclama el PSOE. Però l’acord ha de ser ampli i incloure els dos aspectes en un termini breu, sense que es pugui quedar a mig camí com tem el PP. No serà fàcil l’acord. Però avui ho és més que ahir. I Govern i PP farien un gran servei a la bona salut democràtica si pactessin el final d’aquest esperpent i normalitzessin d’una vegada les seves relacions.