Feijóo se la juga a casa

Res hauria d’impedir al PP gallec revalidar la seva majoria absoluta, però el glop amarg de juliol de l’any passat quan Alberto Núñez Feijóo ja tenia la mudança a la Moncloa contractada fa que a Génova, 13 no les tinguin totes amb ell. El PP ha guanyat les 11 eleccions autonòmiques gallegues, vuit d’elles amb majoria absoluta. Feijóo no és el candidat, però sí qui se la juga, més que Pedro Sánchez. Els socialistes són la tercera força política a Galícia i si, per casualitat, poden consagrar els nacionalistes del BNG al poder seran feliços perquè el PP entraria en mode crisi. A la Moncloa creuen que el naufragi en la votació de l’amnistia els pot permetre fer el relat que no han cedit a les pretensions de Junts i ajudar-los en la cita gallega.

Galícia és l’ànima del PP. El seu fundador, Fraga, va obtenir a Galícia el suport electoral que li van negar els espanyols. Rajoy, el seu últim president de Govern, és gallec, i el que ara aspira a ser-ho, Feijóo, també.

Els molt cafeters a la dreta ataquen al PP gallec acusant-lo de protonacionalista per la seva defensa de la cultura i la llengua gallega, però s’equivoquen. La diferència entre el galleguisme que defensa el PP i el nacionalisme basc o català és que el model que al seu dia va impulsar Fraga, i que Feijóo i Rueda han fet seu no és antiespanyol. El dels nacionalistes bascos i catalans, sí.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El 1980, quan Fraga havia fracassat davant Suárez i Felipe González en les dues primeres eleccions democràtiques, els populars van guanyar, contra tot pronòstic, les primeres eleccions autonòmiques gallegues. Gairebé mig segle més tard l’esquerra només ha governat a Galícia dues vegades: la primera, per una traïció al PP; i la segona, el 2005, perquè a un Fraga en mode Biden li va faltar un diputat per a la majoria absoluta.

L’esquerra sap que no pot guanyar, però, per si de cas, no reprendrà la negociació de l’amnistia fins que hagi passat la cita amb les urnes i s’encomana a l’apòstol Jaume a veure si obra un miracle semblant a què va aconseguir Sánchez el juliol de l’any passat.