Editorial
Aturar l’espiral de l’amnistia
La cessió reiterada és un incentiu a la recerca de focus de Junts per a les seves batalles internes i externes
Més enllà de les simpaties polítiques que un tingui i de les seves preferències partidistes, el més mínim sentit de la responsabilitat, sobretot institucional, obliga a aturar la deriva que ha pres el tema de l’amnistia, la seva tramitació parlamentària i el seu impacte en les investigacions judicials en marxa. Hauríem de ser capaços de distingir entre la voluntat de conquerir el poder i d’enderrocar a qui el té i la institucionalitat. Si ja és un marró acceptar la tramitació d’una llei d’amnistia a canvi dels vots d’una investidura, resulta directament inacceptable que es vagin negociant al Congrés esmenes a aquest projecte que mirin de respondre a les investigacions en marxa dels jutges o que fins i tot es plantegin reformes d’altres normes, com seria el cas de redefinir el delicte de terrorisme en el Codi Penal o de canviar els terminis de la llei d’enjudiciament criminal. Si el Govern pensa que els jutges estan prevaricant, com ho pensen els seus socis d’investidura, el camí és un altre, però mai pot ser el de la legislació ad casum i encara menys ad personam. El mal a les institucions és fins i tot superior al que alguns consideren que infligeix l’amnistia a la unitat de l’Estat. L’últim espectacle de veure la fiscalia canviant els seus informes sobre la causa del Tsunami i el mateix fiscal general mirant de desmentir-ho és més que vergonyós.
Tot indica que les negociacions sobre la llei d’amnistia entre el PSOE i l’independentisme, fonamentalment Junts, s’interrompran mentre duri la campanya electoral a Galícia. Els convé a les dues parts, a Sánchez per poder-se presentar davant els electors com algú de criteri ferm, tot i que el canviï sovint, i a Puigdemont per acostar la votació final de la llei a la campanya de les eleccions europees en les quals aspira a ser candidat amb o sense amnistia. Per tant, no ens vinguin esgrimint grans conceptes morals com la "normalització" de Catalunya o la necessitat de no deixar enrere cap amnistiat segons proclamen els seus portaveus. El que els guia és el més pur i legítim interès electoral. Però res més.
Passada la campanya, el Govern, i especialment el PSOE, s’ha de plantejar quin tipus de relació pretén tenir amb Junts. Una cosa és pactar amb ells, i l’altra, quedar enredat en la seva espiral de contradiccions entre la suposada defensa de Catalunya, la seva batalla electoral amb Esquerra i el PSC de cara als comicis catalans, la seva batalla interna amb Laura Borràs i la seva por d’una quarta llista electoral independentista. Cedir com es va fer en el cas de les esmenes de la llei d’amnistia o canviar el vot als decrets per unes suposades competències en immigració no fa més que incentivar la licitació de Junts, que, a més, guanya focus mediàtic en cada batalla. I la mateixa Junts també hauria de reflexionar. La fermesa negociadora no pot posar al disparador el conjunt dels catalans a qui diuen voler representar millor que ningú. La imatge a la resta d’Espanya no fa més que empitjorar, més fins i tot que durant el procés, per la inestabilitat permanent que transmet i per la confusió entre l’interès partidista i l’interès general. Continuar en aquesta espiral no convé a les institucions i no convé a ningú. Fins i tot diríem que tampoc al PP i als pactes amb Junts als quals pogués aspirar en el futur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
