Dades, documents, testimonis... fets
El periodisme només existeix en els fets. El repte, com li passa a la justícia, és trobar les evidències que els proven. Documents, imatges, testimonis són les evidències més nítides, tot i que en temps de la digitalització i la intel·ligència artificial les sospites sobre la veracitat de totes aquestes es multipliquen exponencialment. En els últims dies, alguns protagonistes del poder han mirat de qüestionar alguna de les nostres informacions. És un símptoma de vitalitat d’una redacció. Antonio Franco solia baixar a la sala de màquines per queixar-se quan passaven molts dies sense que ningú li truqués per queixar-se. Un típic aforisme periodístic assegura que "notícia és allò que algú no vol que es publiqui". És simplement fals. Els periodistes publiquem perquè algú, una font, vol que es publiqui. La nostra feina és trobar-la i verificar-la. Per això, quan un president d’un club o un fiscal miren de desmentir-nos, emprarien millor el seu temps pensant a qui li pot interessar explicar-ho que a mirar de demostrar que no hem pres totes les precaucions perquè no ens enganyin. Aquest és el nostre deure, tractar els indicis per trobar evidències que sustentin fets.
És un autèntic plaer encapçalar cada dia una redacció que mai falla, que es desviu per comprovar els fets, acumular els documents i recollir els testimonis. Sense apriorismes, ni ideològics ni de cap altre tipus. I amb el suport d’una propietat que exigeix rigor i professionalitat. I no és fàcil continuar defensant aquest periodisme en temps d’immediatesa i d’algoritmes. Però s’ha de dir alt i clar, aquesta és una època daurada per a la informació quan es conjuguen tots aquests factors en un mateix producte. I no som els únics. Estem envoltats de competidors d’altura. Ja n’hi ha prou d’irradiar pessimisme des dels fòrums periodístics. És difícil, tal com ho ha sigut sempre, però sí, es pot. Com cridava José María García: "¡Tenim els documents!".
