Acollir millor, i entre tots

Dels més de 40.000 immigrants que van arribar en cayuco a les illes Canàries l’any passat, 5.500 eren menors d’edat. Es tracta d’una xifra rècord que no para de créixer i que provoca inquietud social i sobretot un problema humanitari, com posen en relleu els testimonis que publiquem avui. Darrere seu hi ha una xifra que no para de créixer, com demostren les dades del gener: més de 7.200 immigrants van arribar a les Canàries en un sol mes, dels quals 900 eren menors. Com a conseqüència d’això, aquesta comunitat tutela actualment 5.150 nens o adolescents estrangers a 70 centres d’acollida. Es tracta d’una situació extrema, que no pot continuar. El continu augment d’aquests menors estrangers no acompanyats i la seva precària situació posen de manifest no només les insuficiències de les polítiques migratòries de la Unió Europea. També revelen els dèficits que presenta la seva gestió per part d’Espanya.

Les històries, amb noms i cognoms, relatades per redactors d’aquest diari sobre les lamentables peripècies que viuen alguns d’aquests menors en el procés de repartiment entre les diferents comunitats autònomes no són pròpies d’un país desenvolupat i que ha subscrit tots els convenis sobre drets de la infància. D’altra banda, la falta d’una gestió eficaç, àgil, pròpia d’una situació d’emergència com la que vivim, contribueix a suscitar una alarma social aprofitada pels amants de les devolucions exprés i l’externalització de les fronteres. Abordar la qüestió migratòria requereix amplitud de mires. Aquest és l’esperit que ha animat la Unió Europea per definir una nova estratègia que compagini el control dels fluxos amb el respecte dels drets humans, les necessitats de mà d’obra i la recerca d’un futur millor per part dels que emigren. En aquest context, l’acollida de menors requereix una atenció particular. Amb polítiques específiques, prou recursos i una empatia que doni prioritat a la seva condició de menors sobre el seu origen.

Fa falta que la seva distribució a tot el territori respongui a criteris transparents, sense reticències ni joc per sota mà per redirigir contingents a altres comunitats sense acompanyament ni control. Amb prou mitjans perquè les comunitats autònomes puguin atendre’ls decentment. La ruta de les Canàries no és la més transitada a escala comunitària (segons Frontex, el 68% dels migrants que van arribar per mar a la UE, el 2023, ho van fer via Itàlia). No obstant, continuarà sent via d’arribada més nombrosa pel que fa a Espanya es refereix, mentre el Marroc vigili l’Estret i el mar d’Alborán i la situació del Sahel continuï empitjorant. Per fer front a aquesta situació, fa falta més gestió i més planificació. Reforçar la presència d’Espanya al Senegal i Mauritània i controlar les màfies que tracten amb els menors, sobretot amb les nenes. Mentrestant, convé disposar d’un mecanisme de trasllat d’aquests menors a les comunitats i d’acollida compatible amb els drets de la infància. En aquest sentit, la proposta del Govern canari de crear una organització nacional de protecció de menors estrangers no acompanyats que coordini aquest repartiment sembla raonable, tot i que seria preferible que una sincera i activa coordinació interterritorial no fes necessari un recurs d’aquest tipus, tenint en compte la magnitud d’un desafiament que es mantindrà a curt i a mitjà termini.