El tabú del transvasament de l’Ebre
¿Està Catalunya en condicions de debatre els avantatges i inconvenients de transvasar aigua de l’Ebre a Barcelona? ¿Fins al punt de trencar el tabú si la resposta fos afirmativa? La genealogia d’aquest tabú s’enfonsa en el temps: durant dècades el desenvolupisme de Barcelona, com el de gairebé tot Europa, no va tenir la més mínima consciència de sostenibilitat. El porciolisme va tractar el sud de Catalunya com un abocador, un pati del darrere on col·locar la part lletja de la prosperitat: centrals nuclears, la indústria petroquímica o, ja en temps de democràcia, els abocadors industrials. Els senyors de Barcelona vivien a la ciutat i estiuejaven a la Costa Brava, de manera que s’estalviaven el revers del seu progrés. El sud no existia.
Un dels avantatges de la democràcia és que posa en relleu els ciutadans gràcies al vot. I el dels habitants de l’Ebre val el mateix, o en el sistema electoral català gairebé més, que el de Cornellà. L’actual Junts, l’antiga Convergència, Esquerra, el PSC i ICV (ara Comuns) han jugat sempre amb aquest greuge en un territori donat històricament a les xarxes clientelars. Aznar va burxar en aquesta ferida aquesta setmana al culpar de l’emergència per sequera actual Zapatero i la seva decisió de retirar el Pla Hidrològic Nacional, que incloïa el transvasament de l’Ebre a Barcelona. I en això tenia raó. Un dels pagaments a la seva investidura el 2004 (com ara ho és l’amnistia o en el Majestic el traspàs de la policia) va ser aquest després que Esquerra arrasés en les eleccions generals a costa del que ara és Junts, que va estar dubitatiu a recolzar aquesta proposta perquè la racionalitat de Pujol manava llavors i després de fracassar en l’intent de preservar el tabú portant aigua... del Roine.
La declaració de l’emergència per sequera ha tornat el transvasament de l’Ebre al primer pla. Junts, el PSC i els Comuns veuen en aquest dilema una oportunitat de tensar el Govern, que mira de mantenir una posició central recolzant la regeneració. Però l’emergència no admet subtileses.
