‘Zorra’ i el que tu diguis, Pedro Sánchez
Sosté el president del Govern que el feminisme és divertit, per defensar el xurro que representarà Espanya a Eurovisió. I si no t’agrada és que prefereixes el Cara al sol. Ho vaig veure a venir quan la setmana passada la meva filla em va preguntar: "Mama, ¿què vol dir zorra, quan l’hi diuen a una noia?". Alguna cosa passa si un vocable que tu creies en franca decadència és tendència al pati d’una escola de primària, però com que mai és mal moment per a una dosi de feminisme li vaig arriar el discurs complet sobre el prejudici masclista, el llenguatge obsolet, la falta de respecte, la caverna, la caspa, la mirada condescendent i censora que hem aguantat les dones al llarg de la història, sobre l’autonomia de cadascú per fer el que vulgui amb el seu cos, el consentiment sexual, la llibertat d’escollir si un o 40 nòvios i un llarg etcètera, que es resumeix en "i no permetis que t’ho diguin".
Després va venir: "¿i gossa? ¿i porca?". Ai de la zoologia, de la polisèmia i de les polèmiques nacionals que soscaven els nostres principis més arrelats. ¿Zorra? ¿Bé o millor? Doncs depèn de si surt en un concurs hortera de La 1 de TVE o en un documental de La 2.
Resulta que si odies el terme que ens representarà com a país en un festival periclitat i creus que una etiqueta no té res de reivindicable ets una mala feminista que no et deixes empoderar. A qui li importa, que va dir amb molta més elegància Alaska fa ja un grapat d’anys, aquesta música fresca. Li importa al president del Govern, que ha reeditat el famós concepte de les dues Espanyes al so del Benidorm Fest, sentenciant que qui critica la cançó guanyadora s’integra majorment en la fatxosfera i preferiria el Cara al sol". ¿De veritat? Es pot ressenyar que el tema del duo Nebulossa, que ha enamorat Sánchez, cantat amb una veu pèssima i ballat per senyors amb cotilla, inclou rimes de l’altura de "De zorra pasaré a chacal. Te habrás metido en un zarzal. Soy una zorra de postal".
Per a aquest viatge no feia falta carregar-se Irene Montero, continuem complaent el mateix públic i considerant transgressió qualsevol tornada infantiloide. Hi deu haver feministes que estimen l’òpera, d’altres la Polla Records i d’altres Rozalén, i potser fins i tot alguna al Consell de Ministresses taral·leja amb ganes el nou himne nacional defensat per la Moncloa, tot i que ho dubto. No veig l’amiga del papa Francesc, Yolanda Díaz, entonant "Zorra, zorra, zorra. Ya sé que soy la oveja negra. La incomprendida, la de piedra". Però gairebé totes envejaran que als Grammy exhibissin amb orgull una Joni Mitchell de 80 anys asseguda al seu tron, bastó en mà, mentre per aquí consagrem Vulpes de pa sucat amb oli amb pretensions de moral.
M’agrada més ‘jefa’
Passo de zorra, m’agrada més jefa. No vull ni que es descontextualitzi, ni que es resignifiqui; per a mi era un concepte propi de la parla del patriarcat més vulgar molt ben enterrat, i ara l’han ressuscitat perquè s’entoni a altes hores del matí en bars que no freqüento. "A mi em sembla que el feminisme no només és just, sinó que és divertit i per tant aquest tipus de provocacions han de venir necessàriament de la cultura", va convenir ufà el president. La desigualtat és una festa. Doncs jo prefereixo empoderar-me amb coses avorrides, competència del seu Executiu com que el meu salari pugi amb l’IPC o que s’ajudi les famílies monoparentals. Ensenya’m la pasta, Pedro Sánchez, que el feminisme me’l canto jo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
