Editorial
Galícia, el primer examen després del 23J
Les estratègies de Feijóo i Sánchez quedaran marcades si no tenen suport en aquests comicis
És probable que l’esquerra, amb quatre candidatures de les quals només dues, BNG i PSdeG, tenen possibilitats reals d’obtenir escons, hagi generat massa expectatives sobre la possibilitat d’arrabassar-li al PP la majoria absoluta i, per tant, el Govern de Galícia. Però el cert és que els mateixos dirigents populars han abonat aquesta hipòtesi amb les mostres de nerviosisme que han donat en els últims dies. Pot ser que estiguem assistint tan sols al desenvolupament de les diferents estratègies per mobilitzar el vot propi i desmobilitzar l’aliè, però també podria ser que els sondejos que manegen els partits vaticinin un resultat tan ajustat que els faci pensar que no hi ha res segur. No és el cas de les enquestes que publiquen els mitjans, amb l’excepció novament de la del CIS de Tezanos, sempre esbiaixada cap a l’esquerra, que coincideixen a augurar una victòria clara dels populars. El sondeig que publica avui EL PERIÓDICO pronostica, per exemple, una nova majoria absoluta del PP, tot i que podria perdre fins a quatre escons.
El que sí que sembla evident, en tot cas, és que les eleccions gallegues de diumenge vinent suposen el primer test real a què se sotmeten els dos blocs polítics després del 23J. No són uns comicis que alguns estiguin disposats a circumscriure els confins de la comunitat autònoma, sinó que tenen més transcendència i serviran per mesurar el grau de confiança dels ciutadans en els dirigents polítics estatals, en particular, en l’anterior president gallec i actual líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i en el president del Govern, Pedro Sánchez. Així, el resultat que obtingui el PP pot enfortir o debilitar el lideratge intern i extern de Feijóo, igual com el de l’esquerra en conjunt i el del PSdeG, en particular, reforçarà o soscavarà el de Sánchez.
Notícies relacionadesPodria ser, no obstant, que el resultat no sigui tan evident com per treure lliçons concloents. Sí que ho seria si el PP perdés la majoria absoluta i el Govern regional, però fins i tot si això passés, en el camp de l’esquerra les lectures seran necessàriament diverses. El principal partit d’aquest sector a Galícia és el BNG, que doblaria els socialistes i aconseguiria la presidència, mentre aquests quedarien tercers i haurien de conformar-se amb la vicepresidència. Serà difícil concloure que això representa una ratificació per a Sánchez. Tampoc ajudarà que les dues candidatures dels socis d’investidura, Sumar i Podem, es quedin sense escó. Menys encara si el lideratge de Yolanda Díaz a Sumar acaba tocat a la seva pròpia terra. Una cosa similar pot passar a la dreta amb les llistes de Vox i Democracia Ourensana, que li robarien vots al PP sense obtenir diputats.
No és probable, no obstant, que uns resultats desfavorables per a Feijóo o per a Sánchez tinguessin conseqüències immediates en el seu lideratge al capdavant dels seus respectius partits o del Govern. Però les seves estratègies –la manera de gestionar els pactes i la llei d’amnistia, per exemple– quedaran marcades si, de manera categòrica, no tenen suport en els comicis gallecs. Ens trobem, per tant, davant un examen gairebé decisiu del qual només un en sortirà victoriós, tot i que tots dos mirin d’aparentar ser-ho després de l’escrutini.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Sumar BNG PSG (PSOE gallec) Alberto Núñez Feijóo Investidura Pedro Sánchez Editorials El Periódico Corrupció Corrupció al PP Junts per Catalunya
