Pel Congrés Català de la Migració
Celebrar-lo impediria que la tempesta xenòfoba acabi amb els valors integradors propis de Catalunya
El president Aragonès té damunt la taula una idea sorgida de persones nouvingudes i de nascudes al país de celebrar enguany el Primer Congrés Català de la Migració. Una demanda que respon a la necessitat de consolidar la trajectòria històrica del nostre país basada en l’acolliment, la integració i l’enriquiment col·lectiu gràcies a les persones nouvingudes. Neix també de la preocupació pel creixent biaix xenòfob que va adquirint el debat sobre la immigració. Efectivament, la progressiva banalització dels missatges racistes, a redós de la presència institucional de Vox i de la consolidació d’un imaginari que associa migrants a delinqüència i a fracàs escolar, normalitza comportaments difícils de pair en ser també protagonitzats per partits progressistes. Des de declaracions vergonyants i de seguida desautoritzades d’un responsable de la Conselleria d’Ensenyament d’ERC fins a la síndrome Orriols instal·lada a Junts, tot passant per la llista presentada per CCOO de municipis que dificulten l’empadronament de persones nouvingudes, on apareixen ajuntaments socialistes tant importants com el de l’Hospitalet. De fet, cap dels partits polítics se n’escapa. Tampoc els Comuns, tal com s’evidencià fa pocs dies a l’Ajuntament de Cornellà, on, bo i governant conjuntament amb el PSC, es ratificaren en la praxi de burlar la llei que obliga a empadronar en exigir un informe dels serveis socials, al qual altrament només pot accedir-s’hi si hom figura en el padró. Argúcies de tota mena compartides per alguns ajuntaments per treure’s de sobre persones que, si bé resideixen al municipi, ho fan en condicions distintes a les que ofereix un contracte d’arrendament o una hipoteca. Parlem, doncs, del sensellarisme o dels rellogats, els quals, sense empadronament, no tenen accés als serveis bàsics de l’educació i la sanitat. Maneres de fer preocupants que evidencien una reculada, que també es constata en la carència d’iniciatives innovadores. En el cas de la Generalitat, algunes han estat un encert. Per exemple, el programa ACOL, que subvenciona entitats i ajuntaments per contractar migrants extracomunitaris en situació irregular i així poder procedir a llur arrelament. No obstant, davant la complexa casuística de l’acolliment, també el Govern català ha fet curt.
"Mal va qui no pensa per l’endemà", diu el refranyer català. D’aquí que resultaria esperançador la celebració d’aquest Congrés per resituar-nos i impedir que la tempesta xenòfoba que ens ve d’arreu no acabi enduent-se els valors integradors propis de Catalunya i del catalanisme. Esdevé prioritari, doncs, que el món acadèmic i el conjunt de l’associacionisme debati conjuntament amb el Govern, els parlamentaris i el municipalisme, així com amb les entitats empresarials i els sindicats de classe com cal encarar la rebuda i la integració. Com urgent és que s’actualitzi el Pacte Nacional d’Immigració de l’any 2008, veritable monument a la Catalunya de tothom i per a tothom orgullosament impulsat per ERC, PSC i ICV, que d’altra banda ha quedat endarrerit. Com necessari és consensuar reclamacions de modificació de la llei d’estrangeria i fer possible el traspàs a la Generalitat de les competències en immigració que quedaren pendents per fer més eficaç l’acolliment i no pas les expulsions. D’igual manera que, tot començant pel Govern català, caldria combatre de totes passades la segregació, superar l’escleròtica estructura del Consorci de Normalització Lingüística, que obvia fer arribar la llengua a manera de campanyes d’alfabetització popular de la llengua i cultura catalanes, tot defugint horaris aliens a les necessitats de les persones.
Arreu de Catalunya càrrecs municipals, entitats i ciutadania esmercen energies en l’acollida. Persones referents en la seva comunitat que necessiten coordinar-se per fer més eficaç llur activisme, que proposen una setmana per a la reflexió col·lectiva i set dies també per a la celebració d’actes massius on tothom pugui conèixer la gastronomia, el folklore i la realitat diversa dels catalans. Com feia avinent un dels promotors, "m’emociona pensar en un acte de cloenda amb el Palau Sant Jordi ple de gom a gom amb la Dharma i el Morad dalt de l’escenari defensant la mateixa causa".
