Classe magistral d’insolidaritat
Entre la fantasia i la realitat, els ídols es colen en la infància. Éssers a qui s’atribueixen poders sobrehumans. Icones a què es rendeix adoració. En l’adolescència, les trepitjades de les figures idealitzades ja deixen empremta a la terra. Desposseïts de les seves capes de superherois, es converteixen en persones a admirar i imitar. Es calquen els seus pentinats i els seus gestos. Es xarrupen les seves paraules, les seves decisions i les seves preferències. Convertits en divinitats de carn i ossos, es colen a la tramoia moral de la societat. Allà, entre streamers i cantants, hi ha els futbolistes.
Des de fa setmanes, a Alemanya s’estan celebrant manifestacions contra la ultradreta. L’espoleta va ser la revelació d’una reunió secreta entre neonazis i membres del partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD) per traçar un pla d’expulsions massives de persones d’ascendència migrant, incloses persones amb ciutadania alemanya que, segons el seu criteri, no s’haurien integrat al país. AfD és el segon partit en intenció de vot. Davant la notícia, molts sectors de la societat van animar la mobilització. Un dels més implicats, el del futbol.
"És molt important oposar-se a l’estupidesa i a l’extremisme de la dreta en qualsevol forma. És bo que la gent enarbori la bandera i surti al carrer. Si mires cap a un altre costat durant massa temps, mentre les coses són estúpides, poden tornar-se perilloses", va afirmar Marco Rose, entrenador del RB Leipzig. També el seu homòleg al Friburg, Christian Streich, va encoratjar: "Qui no es posa dret ara, no ha entès res. Tothom en aquest país està cridat a adoptar una postura clara a l’àmbit familiar, a la feina o a qualsevol altre lloc". El tècnic del Bayern de Munic, Thomas Tuchel, també va cridar a lluitar contra l’extremisme de dreta: "tenint en compte el debat i la nostra història, no hi pot haver cap dubte sobre això". Els xocs entre la Bundesliga i la ultradreta venen de llarg. En el passat, membres d’Alternativa per Alemanya ha protagonitzat més d’un comentari racista sobre la "no alemanya" selecció del país.
La setmana passada, el futbol espanyol va tornar a viure un episodi racista. "Aquest moro fill de puta és", va clamar part de l’afició del Rayo a Youssef En-Nesyri, jugador marroquí del Sevilla. Com un degoteig que no cessa, els insults racistes continuen tacant els nostres camps de futbol. Davant altres lligues europees, amb mesures individuals i col·lectives més contundents, a Espanya impera una laxitud preocupant. Quan no són protocols confusos són sancions que no es compleixen.
Ídols
Mentre l’odi es distingeix sense gairebé conseqüències, ¿què diuen els futbolistes blancs? Hi ha tebieses que couen. Com les exhibides davant els seus companys víctimes del racisme, o davant les futbolistes que van cridar #S’haAcabat al masclisme. Ja sabem, al negoci li agrada el silenci. El problema és que, si ells callen, els nens i els adolescents d’aquest país reben dels seus ídols –d’aquests que imiten i admiren– classes magistrals d’insolidaritat. O d’una cosa pitjor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
