Gestió local
Quan tot era culpa de Colau
De sobte, Barcelona torna a ser segura i neta, s’han acabat campanyes i comunicats. Els problemes ja no són mediàtics, i ja no tenen culpable
¿Recorden aquells bons vells temps en què tot era culpa de Colau? A Barcelona continuen passant moltes coses, l’única diferència és que ara ja no tenen culpable. Fa pocs dies es va fer viral un vídeo horripilant en el qual un individu agredia diverses dones al metro de Barcelona. La seqüència ha impactat amb raó l’opinió pública, però crida l’atenció que aquesta vegada ningú demani responsabilitats al consistori, com passava fins a l’estiu passat. ¿S’imaginen què s’hauria dit si aquesta agressió s’hagués produït amb Colau d’alcaldessa? Com sempre durant el seu mandat, l’incident hauria sigut elevat a categoria, i seria per descomptat una prova demostrativa dels greus problemes d’inseguretat de la ciutat.
De la mateixa manera, vam saber fa unes setmanes que una plaga de rosegadors s’havia apoderat d’un carrer del Poble Sec per culpa d’un edifici abandonat i en ruïnes. Queixes de veïns, brutícia, rates pel carrer. ¿S’imaginen què s’hauria dit, quantes fotos s’haurien difós a les xarxes d’aquesta plaga apocalíptica si Colau arriba a ser l’alcaldessa? Un dels fenòmens més fascinants dels últims mesos és que, de sobte, Barcelona ja no està bruta, ni hi ha papers als carrers, ni encara menys hi ha aquests contenidors plens de porqueria que vèiem tan ben actualitzats a Twitter. Per descomptat, ja no hi ha tampoc problemes de mobilitat, el carrer del Consell de Cent ha deixat de provocar embussos al carrer de València o simplement de fer pujar el preu de la vivenda; i, per descomptat, ja no urgeix canviar l’ordenança per intentar aturar aquells exèrcits de patinets suïcides que posaven en risc les nostres vides.
En els accessos a la ciutat suposem que el trànsit flueix harmoniosament i sense embussos, ja que ja no apareixen conductors enfadadíssims descarregant la seva ràbia en programes de màxima audiència. Ja no hi ha periodistes que proclamin la decadència de Barcelona, i el RACC, curiosament, ha deixat de publicar comunicats, com aquells d’antany, en què lamentava que l’ajuntament es volia carregar el cotxe privat. Quina nostàlgia d’aquells articles inflamats en contra dels radars a prop de les escoles, quins temps aquells en els quals les bicicletes eren l’enemic a batre. Per art de màgia, Barcelona torna a ser segura, tranquil·la, neta; i ja ningú crea mals rotllos contra els cotxes o les terrasses. Els hotelers, restauradors i altres lobis turístics han d’estar encantats amb la ciutat, ja que s’han quedat muts. Des del 23 de juliol passat, assistim a un brusc i sorprenent canvi de relat, en el qual de sobte els petits drames quotidians a Barcelona ja no són culpa de ningú, simplement passen. Parafrasejant el conegut poema de Kavafis, podríem cridar: "¿I què serà ara de nosaltres sense Colau?". Potser ella era una solució, al cap i a la fi..
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
