L’assassinat dels guàrdies civils David Pérez Carracero i Miguel Ángel González al ser arrossegats deliberadament per una narcollanxa al port de Barbate mentre aquesta bàrbara acció era aclamada per uns desaprensius des de terra obliga a prestar atenció a diversos fenòmens que, concatenats, evidencien les dificultats amb què s’enfronta la lluita contra un narcotràfic cada vegada més enfortit a Espanya, que ja no només és una de les principals vies d’entrada de droga a Europa i un dels països amb més consumidors, sinó que també s’ha convertit en un gran productor.
L’incident no es pot deixar de relacionar amb la falta de mitjans materials i humans. Des del punt de vista material, perquè el dissortat succés va tenir lloc com a conseqüència de la flagrant inferioritat de condicions de la Guàrdia Civil respecte als narcotraficants, una dèbil zòdiac davant un planador il·legal de mida i potència molt superior. El Govern central, en una clàssica resposta incremental, ha augmentat la dotació d’embarcacions i fins i tot s’ha plantejat la possibilitat de comptar amb l’Armada. No obstant, no és que la Guàrdia Civil no disposi d’embarcacions ni de recursos, sinó que en el moment de la incursió totes les patrulleres estaven avariades, i per això el problema no només passa a ser de mitjans sinó també de planificació.
Des del punt de vista humà, la presumpta falta d’efectius s’ha atribuït al desmantellament de la unitat d’elit de la Guàrdia Civil contra el narcotràfic, l’Ocon Sur, que va ser impulsada pel mateix ministre Fernando Grande-Marlaska i que va ser encarregada de combatre aquesta activitat a Andalusia quan el control del territori per part de clans locals de narco va amenaçar d’escapar-los-hi de les mans a la policia i la justícia. Aquest desmantellament, que segons el ministeri no implica la reducció del nombre d’agents dedicats a la lluita contra la droga, sembla respondre a l’existència d’irregularitats internes que estan sent investigades i a la possibilitat que aquesta unitat pogués haver sigut intoxicada per les màfies, una pràctica habitual d’aquest tipus d’organitzacions criminals, o, en qualsevol cas, pogués estar viciada per querelles internes.
La capacitat d’atracció que poden exercir les màfies en policies, polítics o jutges corruptibles és un problema de primera magnitud que posa en perill la capacitat de l’Estat per lluitar contra tot un conjunt d’activitats delictives que se solapen. No en va les mateixes llanxes que s’utilitzen per al narcotràfic s’utilitzen per al tràfic de persones. I aquesta mateixa capacitat d’atracció s’estén a un elevat nombre de persones que han fet del narcotràfic i de la indústria derivada la seva forma de vida, cosa que pot conduir a un grau de suport social que dificulti encara més tota actuació policial. A manera d’exemple el narcotràfic s’ha convertit en una important font d’ingressos en una zona altament deprimida. De quina altra manera si no s’expliquen els crits de suport aclamant els narcotraficants al port de Barbate. Amb tot, dins de la desgràcia, potser la seva mort, i la vergonya per aquesta actitud que comparteixen els molts ciutadans que veuen preocupats les activitats que es desenvolupen a la seva terra, serveixi de revulsiu per aturar l’envalentiment de la delinqüència organitzada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
