L’interès de Putin per Catalunya
Elsa Artadi /
És graciós com l’independentisme s’ha burlat sempre de qualsevol tipus d’informació que relacionés el procés amb la intel·ligència russa de Putin. Al sentir la relació es continua escapant una riallada que desmunta, en segons quines audiències, qualsevol argument posterior. El tema no és senzill. Entre els que consideren que és una ximpleria i els que volen imaginar una confabulació exagerada, els fets s’esfumen i queda un relat que s’acosta a una ficció apassionant per a un text literari, però que només es pot acceptar amb base factual en un article periodístic.
El cert és que, com informava dilluns EL PERIÓDICO, almenys set espies de la intel·ligència militar russa van visitar Barcelona coincidint amb tres moments importants del relat del procés: la consulta del 9-N el 2014, el famós 1-O el 2017 i els dies pròxims a l’anunci de la sentència, el 2019.
Està documentat que Puigdemont va mantenir durant aquells dies reunions amb un empresari rus, Aleksandr Dmitrenko. També que Elsa Artadi va ser enviada, pel propi llavors president, a parlar de criptomonedes amb un emissari rus. En seu judicial, la secretària general de coordinació interdepartamental de la Conselleria d’Economia durant aquells dies va confirmar aquestes reunions a l’Hotel Colón, però també va afegir que no sabia en realitat què volien. Sí que va concretar que l’interès orbitava en relació amb què volia fer la Generalitat sobre criptomonedes. La mateixa Artadi va assegurar que la seva resposta va ser un rotund "res". Però aquesta reunió va existir. Pot ser que fins i tot aquest fos el motiu de la seva marxa de la política.
Les proves fefaents demostren que hi va haver relació. No obstant, és cert que el dubte que batega al darrere de tot això és de qui partia en realitat l’interès. L’estranyesa rau en la dificultat que tenen alguns integrants del procés a explicar-ho. S’explica que els viatges que va fer una de les persones més pròximes a Puigdemont, Josep Lluís Alay, va ser per a l’elaboració d’un llibre que estava escrivint. I allà queda la cosa, i fins i tot genera cert riure. Però les dates en què es van produir no semblen el millor moment per a aquest tipus de tasques.
La qüestió fonamental és: ¿va ser Catalunya o en realitat va ser Rússia qui estava interessada a acostar-se a dirigents independentistes? El punt de vista canvia considerablement. Quan alguns comentaristes de l’època deien que la independència de Catalunya trobaria suport en fòrums internacionals s’havien de referir a tots aquells països que observaven el fenomen com una oportunitat d’enredar. Perquè tot transcorria per un camp ple de mines, la majoria sense càrrega, i sense un objectiu precís.
La investigació que està impulsant la UE ha obligat Puigdemont a donar explicacions. No era el mateix parlar de Rússia el 2017 que el 2024. Veurem ara un canvi d’estratègia per la gravetat de les acusacions. A la UE coses així no es poden ventilar amb unes rialles.
