A veure si passa alguna cosa
Vaig fingir que m’oblidava el mòbil a casa i me’n vaig anar a fer un tomb d’una hora sense l’aparell. Tot i que no deixava de percebre’n l’absència, intentava treure-me’l del cap mentre feia el meu recorregut habitual pel parc. Era d’hora i hi havia una mica de boira que s’anava dissipant a mesura que la ment se m’aclaria. M’havia oblidat el mòbil en la idea que potser, al deixar de prestar-li atenció durant un temps, passés alguna cosa, ja que les coses passen quan abaixes la guàrdia. Que passés alguna cosa significava per a mi rebre una trucada o un missatge de Déu. Utilitzo Déu com a metàfora (o potser no, no ho sé). Estic convençut que un invent tan prodigiós com el mòbil no pot limitar-se a fer tasques merament pràctiques. Està bé que et permeti escoltar música i sentir la ràdio i veure vídeos i escriure missatges i fer videotrucades, etc., etc., etc., però no em resigno que es quedi aquí. Ha de ser per força el vehicle d’una cosa màgica, d’una cosa que passarà quan menys ho esperi. L’altre dia, al disposar-me a travessar un carrer amb el semàfor en vermell, va sortir de la butxaca interior de la meva jaqueta una veu que em va alertar:
–¡Espera que es posi en verd, Juanjo!
El que portava en aquesta butxaca era el mòbil. El vaig extreure, per veure si s’hi havia operat algun canvi, però no hi vaig veure gens estrany. ¿Hauria sigut una al·lucinació? De vegades, em sembla també que vibra, però es tracta d’un engany. En fi.
Notícies relacionadesQuan feia mitja hora que caminava, em va semblar sentir el so del seu timbre. El telèfon es trobava a la casa i jo al parc, molt allunyats l’un de l’altre, però el seu so m’arribava perfectament a les orelles. Quan va morir la meva mare, em va passar una cosa semblant. Jo estava de viatge, a mil quilòmetres del seu llit, però em va parlar perquè tornés i poguéssim acomiadar-nos.
Vaig estar a punt d’escurçar el passeig i tornar corrent per veure el missatge que m’havia deixat Déu (o qualsevol que sigui quan parlo de Déu), però em vaig contenir. M’havia proposat abaixar la guàrdia una hora i vaig resistir fins a l’últim minut. Ja de tornada, vaig revisar l’aparell i no hi havia res: ni trucada perduda ni whatsap, res. El vaig sacsejar per veure si reaccionava, però es va mantenir mut. No m’ho podia creure, encara no m’ho crec. Demà tornaré a oblidar-me’n a veure què passa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
