Literatura
Fer-ho amb les mans
La por a morir empeny totes les meves novel·les cap endavant
El juny de l’any passat vaig quedar per dinar amb Jesús Carrasco i Juan Gabriel Vásquez. Eren a Santiago, i com que s’acostava l’estiu, plovia. Havien anat a recollir ex aequo el premi de Novel·la Europea Casino de Santiago. Vam reservar al Pampín, que fa a la vegada de restaurant i miracle. Vam parlar d’això i d’allò, de vegades entrant en detalls i de vegades no, no calia. Com que ja sabíem el que havíem escrit fins aleshores, ens vam centrar en el que estàvem escrivint o escriuríem més d’hora que tard. Va resultar que tots tres teníem un llibre al cap.
El Jesús va proporcionar més detalls. Ens va parlar d’un text que havia partit d’una reflexió sobre el treball amb les mans, i es va acabar convertint en novel·la. Em caracteritzo per la meva alegria, i li vaig preguntar si no tenia por de morir a mig escriure el llibre. Jo contemplo sovint aquesta possibilitat, i per això quan em poso a escriure intento acabar ràpid. No m’agraden les sorpreses desagradables, per això treballo a mil per hora. Puc dir que la por de morir imminentment empeny totes les meves novel·les cap endavant. Una vegada tinc el primer esborrany, la mort perd importància.
Em va sorprendre la resposta del Jesús, que va assegurar disposar d’una cosa semblant a un pla b: té un amic amb qui parla tant de literatura, i que el coneix tan bé com a escriptor, que segurament podria completar la novel·la inacabada en lloc seu, una vegada mort. En aquest punt vaig voler saber què passaria si el seu amic, per un funest atzar, també morís abans de concloure la novel·la. ¿Potser té un altre amic que al seu torn el coneix prou per escriure el llibre fins al final? "Potser sí", va dir. Llavors vaig concloure que si la mort continua aferrissant-se successivament sobre els posteriors amics, podríem ser ben bé Juan Gabriel Vásquez o jo mateix els que haguéssim d’acabar la seva novel·la, això en el cas que els morts no fóssim nosaltres i el Jesús es veiés obligat a escriure els nostres llibres. Carrasco, per cert, acaba d’obtenir el premi Biblioteca Breve amb aquell llibre.
