Assenyalar la violència de gènere i la prostitució
Penélope Cruz va tocar el punt feble en l’alfombra vermella dels Goya. Va parlar de violència de gènere, de no qüestionar les dones si retarden la denúncia i va manifestar, textualment: "Ens està fallant. És un sistema judicial en el qual quan una dona agafa la força, que és molt difícil tenir-la quan t’estan amenaçant a tu o als teus fills, no sent el suport i no és recolzada per seguretat. Fins que aquest sistema no millori, les coses continuen estant molt malament. Les dones continuen caient com mosques i han anat una, dues, tres vegades avisant del terror, de pallisses fins i tot als seus fills".
No sé quantes vegades ens han dit a periodistes especialitzades en violència de gènere que no ataquem gaire la justícia. Ella va anar a la diana, al problema que les dones no deixen de repetir. I quan el sistema d’atenció i protecció ha fallat, quan la justícia no entén el que passa, quan l’Estat no dona la resposta que una víctima espera, es produeix violència institucional. Perfils de l’àmbit jurídic o assistencial es remourien amb incomoditat davant la declaració, però més incòmode és escoltar horrors contra dones i el posterior menysteniment o respostes que arriben tard.
Davant les difoses declaracions de Nadal sobre el feminisme, ha passat una notícia per alt aquests dies. Un maltractador va matar l’animal de companyia de la seva parella, el va cuinar i la va obligar a menjar-se’l. Per això el feminisme mai pot ser una cosa còmoda ni divertida. És recerca de justícia. I sí, en moltes situacions aquesta ha salvat vides. També la medicina, per exemple. Però això no treu la quantitat de dones que han viscut històries de violència que han acabat en un cementiri o amb lesions permanents per falta de protecció. Errors que són irreparables.
Notícies relacionadesLa gala dels Goya també va tenir el moment de denunciar el #S’haAcabat després del cas Vermut, amb algunes opinions una mica laxes. Mabel Lozano va guanyar amb el seu curt documental i va afegir en la recollida del premi: "Es diu que l’esclavitud ha desaparegut de la civilització europea, però no és cert. Encara hi és, però només s’aplica a les dones i es diu prostitució".
No va dir només tracta. Va dir prostitució. Perquè, al final, els bagassers i aquest negoci criminal no diferencien. Lozano també va tocar el punt feble en una tribuna que va respondre amb un aplaudiment una mica tebi. Com que Espanya és el primer país d’Europa en consum de prostitució, potser coneixien amics o companys que van de putes i apel·lar sempre és incòmode. Sorprèn comparar aquest aplaudiment titubejant a Mabel Lozano amb l’efusiu que va rebre l’any passat Telmo Irureta en els Goya, al dir: "nosaltres també existim i també cardem". Era una defensa de la prostitució i dels que anomenen "assistents sexuals" per a persones amb discapacitat. Aquell emocionat aplaudiment va explicar quant que està normalitzada la nostra violència, i quanta via lliure significava als bagassers. La contenció d’aquest any ens explica com de molest que continua sent quan parlen les dones dient les veritats del masclisme.
