Moreno/Azcón i Ayuso/Mazón esperen
Carlos Mazón, president de la Generalitat de la Comunitat Valenciana, es va dirigir en el seu torn de salutacions a Josep Oliu com a "president executiu de l’alacantíssim Banc Sabadell". Davant ell, un auditori de 1.500 persones que assistien a la gala dels Importants del diari Información d’Alacant, propietat de Prensa Ibérica. Mazón jugava a casa, va néixer a la ciutat costanera i va utilitzar el seu discurs de clausura per a la reivindicació del pes econòmic i social de la cinquena província espanyola en nombre d’habitants. Va aprofitar per reclamar més inversió en el territori, segons ell, el més perjudicat en les inversions dels Pressupostos Generals de l’Estat; i va oferir una dotzena de promeses, projectes i declaració d’objectius: des de solucionar el problema hídric fins a reclamar la tornada de la Dama d’Elx a la seva ciutat. Per descomptat, que no falti la nova moda d’invertir en tramvies o en la indústria cinematogràfica.
Mazón és un dels nous i poderosos alfils del PP que volen assumir un paper propi dins del partit –gran paradoxa– més descentralitzat d’Espanya. Si el PSOE ha anat derivant en un cesarisme sanchista sense aparents dissensions internes tret de la simbòlica del president castellanomanxec Emiliano García-Page, el PP és ja un atribolat grup de taifes producte del poder i pes específic que traspuen els presidents autonòmics.
Notícies relacionadesSi aquesta setmana va ser Mazón qui va reivindicar des d’Alacant les seves pròpies polítiques i va aprofitar per llançar una andanada a aquells que des de la societat civil i política catalana esperen la tornada del Sabadell als seus orígens, la setmana passada va ser el president aragonès, Jorge Azcón, que va reivindicar la seva comunitat en un acte d’Actius i El Periódico de Aragón. Azcón va aprofitar per marcar objectius: vol que aquesta comunitat sigui el centre logístic i de dades de la península (per cert, en part ja aconseguit gràcies al treball fet per l’expresident socialista aragonès, Javier Lambán), abaixar impostos i reduir burocràcia. I una picada d’ullet: va lloar les polítiques fiscals portades a terme per Juan Manuel Moreno Bonilla, president de la Junta d’Andalusia.
Si Mazón i Azcón porten mig any com a presidents de les seves comunitats en sengles pactes de Govern amb Vox, Moreno ha iniciat el seu cinquè any com a president andalús, igual com Isabel Díaz Ayuso. Tots dos van guanyar amb majoria absoluta. A aquesta llista, diumenge a la nit podria consolidar-se un cinquè pes pesant, Alfonso Rueda, si aconsegueix guanyar amb claredat en les eleccions gallegues. La victòria sense contestació de l’hereu de l’actual líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, serviria per reivindicar el poder popular en una comunitat que només ha deixat de governar quatre anys –del 2005 al 2009– des del 1990. Si, en canvi, aquest diumenge a la nit, Puerta –és a dir, Feijóo– no suma per fer Govern, el futurible del nou PP estarà en mans de la confluència de dos poderosos eixos: Moreno-Azcón contra Ayuso-Mazón.
