L’infortuni de Txékhov
El 1890, quan ja patia la tuberculosi que l’havia de matar, Anton Pàvlovitx Txékhov va emprendre un viatge llarguíssim, pesat i ple d’incerteses i incomoditats diverses, fins a l’extrem est de Sibèria, a l’illa de Sakhalín, al Pacífic, a tocar del Japó. Volia experimentar de primera mà les condicions en què malvivien no solament els convictes de les presons d’aquell lloc inhòspit, gèlid i lúgubre, sinó també la resta de la població, tots plegats reunits en un penal a l’aire lliure, per dir-ho així, del qual ningú no podia escapar o que, si ho feien, inevitablement morien en l’intent. A L’illa de Sakhalín, que va trigar anys a escriure i que és més un document que no pas un relat, un informe científic més que no pas una ficció, Txékhov escriu: "Quan Déu va crear aquest lloc, no tenia a la ment els éssers humans". Hi he pensat arran de la mort d’Aleksei Navalni a la colònia penal IK-3 de Kharp. De fet, com els personatges que Txékhov descriu, l’opositor de Putin ja era mort abans de morir, diuen, d’una embòlia o d’un mareig o de ves a saber quina malura, després de patir ves a saber quines humiliacions, la isolació, el desemparament.
Aquesta vegada, per a l’estratègia criminal de Putin, no han calgut sobtats accidents domèstics o misteriosos avions que van a terra sense una causa certa, no han fet falta enverinaments envitricollats (tot i que també van sortir a escena –una marca de la casa– amb individus foscos traginant substàncies letals) o laberíntiques persecucions o assassinats a sang freda o invocats suïcidis falsos. Alguns col·laboradors de Navalni consideren que ara no tenia sentit desfer-se de l’enemic amb una acció premeditada i mortal. Pensen que pot ser que simplement morís, mentre caminava, diuen, perquè era impossible continuar vivint en aquelles condicions extremes, després de mesos de trasllats, obscuritats i secretes tortures. Una mort similar a les morts de l’infern que va contemplar i descriure Txékhov a Sakhalín: "Una presó amb tot d’aigua al voltant i, enmig, l’infortuni".
