El creixement d’una ciutat i la seva oferta de mobilitat estan intrínsecament relacionats i solen desenvolupar-se de manera compassada, tot i que Barcelona, en això, és un cas especial. El transport públic discrecional a penes ha variat a Barcelona des de 1979. Des dels anys 70 no s’han concedit noves llicències de taxi a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (de fet, actualment n’hi ha 10.500, que són 500 menys que el 1979, segons dades de l’IMET), malgrat que, des d’aleshores, el volum de turistes s’ha multiplicat per sis i s’han incrementat els vols a la ciutat, trens i creuers. També la població de Barcelona i la seva àrea metropolitana ha crescut entre un 6% i un 10%, respectivament, alhora que els ciutadans han guanyat poder adquisitiu, cosa que està directament relacionada amb un increment de viatges discrecionals per motius d’oci i laborals.
En els últims anys, tot just un miler de VTC complementen la insuficient oferta de taxis disponible per a ciutadans, empreses i visitants de la ciutat. Oferir el 2024 un servei similar al de 1979 no sembla el més adequat i ens deixa davant un escenari en què el ciutadà se situa com el principal damnificat.
Amb el Mobile World Congress a punt de començar, les carències del transport públic discrecional (taxis i VTC) són tan evidents que la Generalitat ha anunciat, per segon any consecutiu, una moratòria perquè les VTC de tots els llocs d’Espanya puguin operar sense restriccions a Barcelona i a la seva àrea metropolitana durant una setmana, amb una decisió que s’acosta (o sobrepassa) la competència deslleial cap al sector de la VTC de Catalunya. Després d’anys en què ha ofert solucions de mobilitat, no tinc cap dubte que el sector VTC tornarà a mostrar-se com una ajuda fonamental per a l’exitós desenvolupament d’un esdeveniment molt rellevant per a la imatge de Barcelona i de Catalunya arreu del món com és el MWC.
No es tracta d’un moment aïllat de l’any. Barcelona és una ciutat dinàmica que acull multitud d’esdeveniments massius, però no pensem que l’escassetat d’alternatives de transport públic discrecional és un problema puntual quan es produeixen aquesta mena d’esdeveniments; és un problema estructural que es veu dia a dia en cues d’estacions i aeroports.
En aquest context, i amb més de 7,5 milions de viatges realitzats l’últim any a Barcelona, queda clar que el sector de la VTC presta un servei fonamental per a la mobilitat de la ciutat, i que la convivència amb el sector del taxi és una realitat.
Mobilitat accessible
Notícies relacionadesEn el cas de Cabify, l’aposta per la ciutat no és puntual; formem part de la realitat barcelonina des de fa més d’una dècada, aportant solucions de mobilitat accessibles i respectuoses, i volem continuar millorant el servei que prestem. Estem convençuts que queda molt camí per recórrer i que podem aportar molt valor en aquest viatge. Segons un estudi de la Universitat de Barcelona, els serveis de mobilitat sota demanda podem complementar el transport públic col·lectiu, facilitem l’"última milla" i cobrim itineraris infrautilitzats. A més, taxis i VTC podem reduir la compra de vehicles privats fins a un 3%, reduïm la congestió en un 7% i les emissions de CO2 en un 6%.
Malgrat els beneficis que aportem a la societat, observem amb incertesa la futura regulació que vol establir la Generalitat. Aquest marc jurídic suposa una oportunitat idònia per apostar per solucions de mobilitat sostenibles que proposin als ciutadans i visitants una alternativa real a l’ús del cotxe particular. Posem el ciutadà al centre del debat, deixem d’oferir solucions dels anys 70 i apostem per una regulació que ens situï al 2024.
