L’era de l’autenticitat

Però tornem al principi del meu article: res serà tan valuós com l’autèntic. ¿Però què serà considerat autèntic, si és impossible demostrar que ho és? ¿Si no veiem que ho és? ¿Si no sentim que ho és? El món s’està convertint en Matrix i em fa la sensació que l’únic que serà autèntic de veritat serà el que ingerim al nostre cos i el que traiem després. Podrem passejar amb ulleres de realitat virtual arreu del món i no distingirem un bosc real d’un de fals. Alterem tots els sentits. La vista i l’oïda són els més evidents. Ens queda l’olfacte i el gust per disfrutar del menjar. ¿I el tacte? Aviat tindrem assistents com Siri o Alexa amb cossos de silicona que semblaran reals. Ens tocaran, però no seran autèntics. Tot i que alguna cosa em diu que no ens importarà. El menjar és l’únic que ens salvarà. Que ens recordarà que som humans i que ens connectarà amb el nostre ésser el dia que tot col·lapsi. Perquè és evident que això passarà. La història es repeteix, l’Edat Mitjana està a la cantonada i, en un futur llunyà, algú es preguntarà com nassos vam fer tot el que vam fer. Es faran moltes preguntes i trobaran poques respostes. Perquè tota la informació serà en un núvol virtual que haurà desaparegut.