Catàstrofe
Les cendres del foc de València
La resposta immediata del conserge de l’edifici incendiat va apuntalar el treball contrarellotge dels bombers
La recerca de seguretat en les nostres vides té en la tragèdia del Campanar un nou camp que recórrer, paral·lel a la investigació
Encara consternats per les dramàtiques conseqüències de l’incendi que va devorar un edifici de València en poques hores, deixant 10 morts i centenars de famílies sense llar, fins i tot des de tot Europa han arribat mostres de solidaritat i tristesa. El president del Consell Europeu, Charles Michel, va enviar un missatge de suport en nom de la UE, que ofereix ajuda,però especialment ha aplaudit els esforços que van desplegar bombers i personal sanitari en la crisi desencadenada pel foc. L’actuació dels serveis d’emergències va aturar contrarellotge el que podria haver sigut una catàstrofe encara més gran, però en la cadena d’esdeveniments guarda encara un paper especial un home que no era del cos de bombers: Julián, el conserge de la finca. Diversos afectats de l’edifici sinistrat han donat el seu nom i han relatat que en els primers moments de caos, amb fum i flames que s’acostaven a les portes dels replans de l’escala, l’home va anar porta a porta per avisar els veïns; els primers, els grans. Van ser minuts preciosos, aquells del xoc i les decisions immediates abans de l’arribada dels professionals de l’auxili, els bombers.
Em quedo amb el paper de Julián perquè fa dècades que les porteries de les finques han deixat de considerar-se útils als immobles que encara les tenien. Van tancar amb pany i clau, i les vivendes que alguns porters conservaven als edificis, als sobreàtics, es van reconvertir en petites vivendes per treure més rendibilitat econòmica a l’espai. En altres finques es van instal·lar porters automàtics a les portes i només amb l’arribada de l’entrega de paquets a domicili algunes comunitats de veïns van pensar a contractar de nou un conserge, tot i que la tendència més recent és que els paquets que no es poden rebre siguin dipositats en punts d’emmagatzematge al barri, en altres botigues pròximes. Edificis enormes, com el de València, poden conservar la figura del conserge, que és una imitació dels antics porters que es coneixien les famílies de la finca, que cohesionaven la comunitat de veïns abans que existissin com les coneixem ara, amb el president i la junta, els gestors administratius. També les finques règies mantenen la tradició, i durant la pandèmia, aquella altra gran catàstrofe del nostre passat recent, van ser una crossa emocional per als veïns commocionats per l’impacte del virus que anàvem descobrint dia a dia.
Notícies relacionadesEl trauma que ha sacsejat en primera persona centenars de famílies que ocupaven vivendes al Campanar de València provoca una ona expansiva que arriba a les comunitats de veïns que revisen aquests dies què haurien fet en una situació similar, quines mesures de protecció tenen disponibles, i que fins i tot eleven consultes als seus administradors per assegurar que els revestiments de les seves cases són segurs: tot i que el material inflamable que sembla que està darrere del veloç avanç de les flames per la coberta de la façana de l’edifici es va prohibir el 2019, ¿quantes finques es van aixecar amb aquest material?¿Quantes inspeccions segueixen les finques?, ¿què es fa per corregir aquests punts vulnerables de construccions ja aixecades?
La recerca de seguretat en les nostres vides té, amb la tragèdia del Campanar, una nova pista per recórrer, paral·lela a la que seguiran les administracions i la justícia per aclarir responsabilitats en el que ha passat. Però els calius de la resposta immediata de la comunitat, de Julián i el seu coneixement íntim de les necessitats dels veïns, no haurien d’apagar-se mai.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
