Oposar-se a Putin és dolent per a la salut
Els dictadors no accepten crítiques i encara menys quan s’acosten eleccions que no es poden arriscar a perdre. Per això detenen, eliminen o impedeixen participar a potencials rivals
Ser opositor a Rússia és una cosa nociva per a la salut. Aquests dies ha mort Aleksei Navalni en una gèlida presó ubicada al Cercle Polar Àrtic. Navalni, nacionalista, atractiu i dominador de les xarxes socials era el principal opositor a la dictadura de Putin i un ferm denunciador de la corrupció del seu règim. Segons les autoritats, es va trobar malament després de fer exercici... i va morir. És difícil de creure. Navalni era un home jove, fornit i amb aspecte molt sa fins que va ser detingut. Primer va emmalaltir estranyament en un vol domèstic i es va salvar perquè el van traslladar a Alemanya per tractar-lo a vida o mort. Una vegada recuperat, va decidir tornar a Rússia sabent molt bé el que l’esperava, i allà va ser immediatament detingut amb mil excuses i ficat en presons que empitjoraven amb cada nova condemna que rebia, fins i tot acabar a l’Àrtic en unes condicions que es pot imaginar terribles. Es diria que la seva mort era una cosa desitjada per les autoritats o almenys una cosa que no els importava que passés. Ho ignoro, mai sabrem si hi va haver o no ordres d’acabar amb la seva vida, però tampoc importa perquè si no l’haguessin empresonat en les dures condicions que li van imposar seria avui viu. Per això Biden ha acusat Putin d’una mort que ha causat consternació arreu del món. També Trump l’ha condemnat, tot i que després s’ha atrevit a comparar-se amb Navalni dient que tots dos són perseguits injustament. Algú hauria d’evitar que digués tantes estupideses. El curiós és que la condemna de Trump es va fer sense citar Putin en cap moment, com si no tingués res a veure, i això ha portat Nancy Pelosy a preguntar-se per l’estranya influència que Putin sembla tenir sobre ell. Ella creu que Putin té "alguna cosa" sobre Trump i que aquesta cosa ha de ser "financera"... passada, present o futura. Quan un actua així dona pàbul a tota mena de teories.
Els dictadors no accepten crítiques i menys encara quan s’acosten eleccions que no es poden arriscar a perdre. Per això detenen, eliminen o impedeixen participar a potencials rivals. També han de donar proves de fortalesa i Putin sembla dedicat a no deixar dubtes sobre això. Fa uns mesos va morir Ievgueni Prigojin, ex-xef culinari del mateix Putin, esdevingut líder de la força paramilitar Wagner, els mercenaris disfressats d’"homenets de verd" de la qual van prendre Crimea i ara garanteixen la seguretat de dictadors africans a canvi de mines d’or i altres foteses. Prigojin va morir després de denunciar corrupció i fallades de logística i d’estratègia a la conducció de la guerra d’Ucraïna, i després de dirigir contra Moscou una columna militar que va posar en relleu una vulnerabilitat que Putin no li va poder perdonar. Li va dir traïdor. Des d’aquell moment, el cap li feia olor de pólvora i malgrat una aparent reconciliació, poques setmanes després el seu avió esclatava en ple vol.
Notícies relacionadesI el 13 de febrer va ser cosit a trets, en un garatge de la Vila Joiosa (Alacant), un altre "traïdor", un pilot rus que havia desertat a Ucraïna els comandaments del seu helicòpter DC-8. Es deia Maksim Kuzminov, tenia 33 anys i la seva mort ha sigut confirmada amb alegria pels serveis secrets russos i per l’agència estatal TASS. És la primera vegada que passa a Espanya una cosa semblant i no sembla que hi hagi gaires dubtes sobre qui són els seus assassins, cosa que sens dubte afectarà la relació bilateral Espanya-Rússia. Ser qualificat de "traïdor" és una cosa que a Moscou es paga amb la vida, com bé va saber Serguei Skripal, que junt amb la seva filla Iúlia li va anar d’un pèl no salvar-se de morir enverinat amb l’agent nerviós Novitxok, un mètode afavorit pels serveis russos com per deixar empremtes clares de la seva autoria i posar la por al cos d’altres dissidents.
Kuzminov s’uneix així a una llarga llista d’opositors i "traïdors" assassinats com Anna Politkóvskaia, Borís Nemtsov, Alexander Litvinenko o l’empresari Borís Berezovski, estranyament suïcidat mentre altres oligarques queien des d’alts gratacels... Tots van cometre l’error de criticar i oposar-se a Putin, que últimament està envalentit amb la marxa de la guerra a Ucraïna i que està decidit a demostrar que ningú que se li oposi estarà fora de perill dins o fora de Rússia, convertida així en un veí cada vegada més indesitjable.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
