Obituari
A reveure, Mallafrè
Avui dia l’impacte d’una mort i, sobretot, el record que perdurarà d’aquella persona es mesura també a les xarxes socials. El caràcter espontani i les adhesions en el dolor que ha provocat el traspàs de Joaquim Mallafrè, traductor, lingüista i escriptor, són la prova que l’obra que ens deixa té un pes essencial en la literatura catalana de les últimes dècades. Els traductors viuen sempre en un espai intermedi, a l’ombra de l’autor però a la llum de la pròpia creació, i en el cas de Mallafrè aquesta presència s’havia fet visible de manera discreta i pausada, com era ell, però també amb una influència que creixia des de la meravella del text traduït. Això es transmet de forma vital, aquests dies, en dues intervencions públiques que s’han recuperat a les xarxes: la seva participació el 2018 al programa literari Ciutat Maragda, de Catalunya Ràdio, per parlar de l’Ulisses de James Joyce, i la lectura en veu alta de les últimes pàgines de la novel·la, amb el monòleg de Molly Bloom que posava fi a la seva lectura pública a la llibreria Calders, per celebrar el centenari de la publicació, el 2022.
Joaquim Mallafrè ha estat un traductor maratonià, per la llargada o per la dificultat del text, i penso en Joyce ‒l’Ulisses, però també Dublinesos‒, el Tristram Shandy de Laurence Sterne, revisada recentment per a una nova edició (a Navona), el Tom Jones de Henry Fielding i algunes obres de Samuel Beckett o Harold Pinter. Més enllà dels textos, les seves traduccions s’han de veure com una forma de pensament, que convida a reflexionar. Traduir, doncs, per ell també significava un diàleg entre cultures ‒per exemple entre la irlandesa de Joyce i la catalana‒, que li permetia aprofundir en el transvasament entre la llengua popular i la culta, en benefici del que ell en deia "una oralitat coherent". Quan llegim Joyce i Sterne, i Fielding i Steinbeck en català, llegim també Mallafrè, amb la seva modèstia velada del traductor que sap fer-se invisible i alhora present, arreu i enlloc. I el llegirem també en absència, des de la lliçó que ha llegat als traductors que el tenen per mestre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
