Terrorisme, terror, protesta i Codi Penal
En l’imaginari col·lectiu la idea de terrorisme està associada a l’ús de la violència extrema i indiscriminada cap a la població civil o cap a les autoritats estatals, i inclou assassinats, segrestos i tortures per part de grups que persegueixen objectius polítics. I aquest és un tipus de conducta que a Espanya sabem identificar molt bé com a conseqüència de les accions perpetrades per ETA durant gairebé mig segle, i més recentment, per part del fonamentalisme islàmic.
El terrorisme pretén sembrar terror, no en va aquesta denominació va començar a utilitzar-se en l’etapa de la revolució francesa sota domini jacobí, que ha passat a la història precisament amb aquest nom, tot i que en aquest cas la violència extrema fos perpetrada per les autoritats estatals i donés lloc a una altra accepció, el terrorisme d’estat, una modalitat que tampoc és aliena a la història recent d’Espanya. Per tot això, per a molts ciutadans associar alguns comportaments de l’independentisme català amb la idea de terrorisme resulta excessiu quan no un complet disbarat.
No obstant, cal tenir en compte que una cosa és la idea existent en l’imaginari col·lectiu del que és terrorisme, idea que a més es correspon amb la mateixa definició de la RAE, i una altra de molt diferent és la definició jurídica que en fa el Codi Penal. La regulació penal dels delictes de terrorisme està continguda als articles del 571 al 580 i tots han experimentat reformes que s’emmarquen en la lluita internacional del terrorisme, en particular l’islàmic.
Notícies relacionadesLa més recent, emparada en la Resolució 2178 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, suposa considerar terrorisme els actes "contra la vida o la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic, incendi, contra la Corona, d’atemptat i tinença, trànsit i dipòsit d’armes, municions o explosius […] i l’apoderament d’aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies" que es realitzi amb els objectius de subvertir l’ordre constitucional, suprimir o desestabilitzar el funcionament d’institucions polítiques o estructures econòmiques o socials de l’Estat, obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo, alterar la pau pública, desestabilitzar el funcionament d’una organització internacional o provocar estat de terror en la població.
És l’ampliació tant del repertori d’actes com de les finalitats del terrorisme que haurien de permetre una lluita molt més eficaç contra aquest el que fa possible que es puguin considerar terrorisme actes de protesta que algunes subcultures polítiques consideren legítims, cosa que no implica necessàriament que siguin legals. No ha d’estranyar, així, que algunes accions de l’independentisme, en particular les de Tsunami Democràtic, estiguin sent investigades com a presumptes delictes de terrorisme. I tot i que es vulgui fer creure que respon a deliris de jutges amb manies persecutòries, el cert és que els fonaments són al Codi Penal. Per això la responsabilitat d’aquesta interpretació expansiva de terrorisme que pot arribar a assimilar la participació política no convencional a terrorisme cal buscar-la més en el poder legislatiu que en el poder judicial.
