"¡‘Quieto todo el mundo’!"
Semblava una escena de pel·lícula. Hi havia el poli bo i el poli dolent. I no és que un repartís hòsties i l’altre es fes el col·lega, no arribava a tant l’estereotip. Però tampoc hi havia dubte: un es trobava allà per imperatiu legal, però a l’altre li molava el que semblava estar coent-se aquell dia a Espanya. Han passat quaranta-tres anys des que, en una modesta emissora de ràdio ubicada en un primer pis i sobre un bar del qual els efluvis a fritada gairebé interferien les emissions, vaig viure l’intent de cop d’Estat del 23-F. L’emissora era Ràdio Popular de Reus i el seu director, Alfonso González, va tenir els bemolls de mantenir a base de teletips i trucades una programació especial ininterrompuda. Ningú sabia en les primeres hores com podia acabar allò, però ell no va dubtar. Érem quatre o cinc, més els dos policies i el meu germà gran, Alejandro (QEPD), sempre preparat per apuntar-se el primer si ensumava que hi podia haver esbronc.
Fa poc vaig poder entrevistar Ana Rivero, la taquígrafa més veterana del Congrés, que acaba de jubilar-se després de cinquanta anys de veure-les de tots els colors. Ella era allà la tarda del 23-F i quan li vam posar la famosa gravació de Tejero cridant, li va canviar la cara. El temps pot alleujar les penes, però no esborra els records. Em va explicar que, a l’escoltar els trets a l’interior de l’hemicicle, va témer que tots els seus companys haguessin mort; i que va sentir una pena immensa al pensar el poc que ens havia durat la democràcia. Afortunadament, la història ha desmentit els seus temors.
I precisament per això mateix, perquè aquest país va aconseguir conjurar una amenaça tan seriosa, amb gent disparant trets al Congrés i tancs al carrer, em posa malalt l’ús frívol del concepte cop d’Estat per definir el que va passar a Catalunya durant la infausta tardor del 2017. A què ara unim l’embogit intent de penjar-li l’etiqueta de terrorista. El procés va ser moltes coses, segons la meva opinió gairebé totes nefastes; però el procés del nacionalisme espanyol, turboalimentat des del Madrid de la cort, va pel camí de superar-lo amb escreix.
